El projecte de llei que avui ens presenta el Govern del PP és un projecte de llei repressor, que va en contra de la llibertat d’expressió, en contra de la llengua catalana i en contra dels símbols de catalanitat implícits en el ser mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer.
No podem descontextualitzar l’origen d’aquest vergonyós projecte de llei. Seria un error, i seria perdre el seu autèntic sentit. I aquest context no és altre que (aquest): els llaços quatribarrats penjats a les façanes de les escoles en defensa de la llengua pròpia de les Illes Balears. El projecte de llei neix per prohibir açò, perquè segons el PP tal manifestació suposa una manipulació, un adoctrinament, un ús impropi de l’immoble, una actuació que està fora dels principis d’objectivitat, neutralitat, imparcialitat que han de regir la tasca del servidors públics, de qualsevol servei públic, i de l’escola, evidentment.
I açò és fals (que penjar un llaç suposi un adoctrinament, i és fals que expressar l’opinió vagi en contra de la neutralitat). És absurd. I és ridícul. És una obscenitat pretendre que la utilització de la senyera, element més identificador dels símbols propis, pugui ser il·legal. I torna ser el resultat d’una forma totalitària, tancada, fosca, d’entendre l’educació; d’entendre l’objectivitat, la neutralitat i la imparcialitat en l’educació. Una visió de l’escola que ens torna a remetre al franquisme (ara renovat de la mà del president Bauzà). I en aquest sentit no oblidem que va ser precisament el dictador Franco -igual que Primo de Rivera- qui va declarar la senyera o la bandera de Menorca il·legals i la seva exhibició perseguida. En parlarem de tot açò. Però primer vull jugar amb l’absurd i la ridiculesa del projecte de llei.
Per prohibir el llaç quatribarrat, i tot el que pugui esdevenir a disgut del PP, es fa una llei que estableix tot el permès (els símbols oficials de les Illes Balears, i els altres), i per defecte tota la resta no està permès (si no és amb “l’autorització administrativa oportuna de la conselleria competent” que haurà de determinar si aquell símbol té una finalitat diferent de la derivada del servei públic, i donar l’autorització o no donar-la, i per tant prohibir-la i si cal sancionar-la).
No està permès així un llac negre, ni la bandera del colom de la pau, ni la bandera “rojigualda” sense escut, ni la bandera de les olimpiades,…… i dubt si estan permesos símbols matemàtics com “pi”, símbol de la irracionalitat i de la transcendència. O el pentàgon pitagòric! Hi estaria el ruc català, símbol de catalanitat? Hi estaria el brau d’Osborne, símbol d’espanyolitat? El projecte de llei establirà com a no permès aquella vaca menorquina de Coinga pintada al Col·legi concertat de La Salle, o les ara Pretty Ballerines, símbol de la sabata plana i còmoda? No, no senyors; açò és un ús impropi d’un edifici afectat per un servei públic. Me digui on, on de la llei, es parla de que es regulen símbols d’una determinada tipologia, on?
I és que, srs i sres diputades, som animals simbòlics. El llenguatge està fet de símbols. I per açò, la lluita genèrica contra els símbols és una lluita concreta contra la llibertat d’expressió. Aquest és un combat contra l’absurd. Avui, el llaç quatribarrat ha esdevingut en símbol de la resistència contra la marginació del català, però demà ho pot ser una samarreta verda penjada, o la bandera de cada illa (també quatribarrada) plegada fent un llaç,…. demà, un ajuntament pot declarar d’interès oficial el llaç quatribarrat, o la mateixa senyera, i aquesta, amb la llei en la mà, esdevindrà de forma immediata un símbol permès a tots els edificis de la Comunitat Autònoma.
Ho torn a dir: el combat que obre aquest projecte de llei és un combat absurd, una eina que només desitjaria un govern molt mediocre democràticament, al servei de la repressió. Perquè res és un símbol fins que no adquireix aquesta significació.
I tot aquest embull, aquest absurd, per prohibir el llaç quatribarrat. Per prohibir la senyera. Per negar una evidència: el substrat comú de tots els territoris de parla catalana. Una evidència que recull el nostre Estatut, quan en l’article 5 parla d”Els territoris amb vincles lingüístics i culturals amb les Illes Balears”, o quan la disposició addicional 1a es titula “Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó” i disposició addicional 2a es diu “Patrimoni lingüístic comú”. I és que els quatre pals de guies sobre fons d’or és el símbol heràldic de la Corona d’Aragó, símbol comú a tots els territoris que, en el passat, formaren part de l’antiga Corona d’Aragó i que avui compartim cultura, història i la llengua catalana com a pròpia.
El jurista menorquí, Josep Maria Quintana, ho deixava ben clar en el seu llibre La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, (de 1995), pàg. 81, quan diu els territoris illencs, Balears, “no gaudia d’una ensenya tradicional comuna a tots ells, con no fos la de les quatre barres vermelles sobre fons groc comuna a tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó”.
La bandera quatribarrada no és un símbol oficial o amb reconeixement oficial tot i que el nostre grup defensa que ho hauria de ser. Però la senyera és, tan si els agrada com si no, nostra.
Tan és així que el mateix Consell General Interinsular, l’organisme autonòmic provisional, celebrava els seus actes, com aquel del 28 de juliol de 1978 celebrat al castell de Bellver, presidit per les banderes espanyola i quatribarrada en peu d’igualtat i per les banderes de Mallorca (amb franja morada), de Menorca (amb franja blava) i de les Pitiüses (l’actual). Llavors, fins i tot, semblava que la quadribarrada seria, o podia ser, la bandera de les Illes Balears.
Finalment, aquell debat de símbols es va resoldre en mantenir els símbols comuns, afegint algun element distintiu i propi. Així, el Consell de Menorca, el 1983 nomenà una comissió integrada per Andreu Murillo, Josep Manguan, Florenci Sastre i Pilar Vinent, que dictaminà que “l’emblema que des de 1287 ha estat present a l’illa de Menorca com a distintiu de sobirania és el dels quatre pals vermells sobre fons groc”, tot i que per a remarcar la representativitat específicament menorquina proposaren que la bandera de Menorca porti sobre les quatre barres l’emblema de l’antiga Universitat General. Aquests símbols foren declarats oficials pel Consell Insular.
I una cosa semblant va passar a la resta d’illes, i amb la bandera i el símbol de la Comunitat Autònoma que presideix aquesta cambra: quatre barres amb la franja blava distintiva.
I és que, al PP, com al franquisme, els símbols de la catalanitat els fan urticària. La senyera és un símbol de la història democràtica. En canvi, la reacció del PP davant el franquisme, els assassinats del franquisme i els seus símbols és benèvola, sinó d’orgull.
– El PP rebutja establir com a delicte l’apologia del franquisme.
– Rebutja fins i tot subscriure la condemna que va fer l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa de 2006 que va rebutjar amb fermesa les múltiples i greus violacions dels Drets Humans comeses a Espanya pel règim franquista des de 1939 a 1975, que va presentar el grup MÉS a la Comissió d’Assumptes Socials i Drets Humans del Parlament.
– Els diputats del PP defensen els símbols franquistes a Twitter, i que alhora fomenten grups que proposen banderes tribarrades, per evitar al màxim la vinculació amb la catalanitat.
– O membres de NNGG exalten l’esvàstica o la salutació feixista en fotografies divulgades per facebook i twitter.
Però retornem al bassó de la qüestió. El projecte de llei neix per prohibir el llaç, perquè segons el PP tal manifestació suposa una manipulació, un adoctrinament, un ús impropi de l’immoble, una actuació que està fora dels principis d’objectivitat, neutralitat, imparcialitat que han de regir la tasca del servidor públic, de qualsevol servei públic, i de l’escola, evidentment.
I açò és fals. És absurd. I és ridícul. I torna ser el resultat d’una forma totalitària, tancada, fosca, d’entendre l’educació; d’entendre l’objectivitat, la neutralitat i la imparcialitat en l’educació. Una visió de l’escola que ens torna a remetre el neofranquisme. I m’estendré per rebatre açò.
Miri’n, el dictamen. El Consell Consultiu de les IB en el dictàmen preceptiu de l’avantprojecte, que en la seva pàgina 22 afirma textualment “L’argument principal que defensam és que el text objecte de consulta s’aparta, sense cap tipus de justificació, del principi del pluralisme polític i dels valors constitucionals i democràtics més bàsics, i que suposa la vulneració de les llibertats ideològica i d’expressió, proclamades com a drets fonamentals en els articles 16 i 20 de la Constitució Espanyola”
I aquesta és la clau de volta que aguanta aquesta llei: equipara “neutralitat” i “independència” amb oficialitat i autorització. Allò neutral és allò autoritzat, els llibres de text i materials complementaris neutrals són els llibres autoritzats, els símbols neutrals són els símbols autoritzats, l’opinió neutral és l’opinió autoritzada, la llibertat d’expressió és la llibertat d’expressió autoritzada,…. La neutralitat en un sistema no autoritari, en un sistema democràtic, és una altra cosa: la neutralitat s’assoleix protegint, cuidant,… el pluralisme d’idees, de creences, d’opcions; donant veu a les minories. Gestionant la diversitat. Donant participació. Fomentant la resolució participada i constructiva dels conflictes. En aquesta neutralitat només té un límit: el respecte a la dignitat de les persones, l’apologia de la violència, de la discriminació, de la marginació. La neutralitat autoritària limita la llibertat d’expressió; la neutralitat democràtica protegeix i fomenta la llibertat d’expressió.
Per açò el Consultiu proposava un text: “Queden expressament prohibits aquells símbols que impliquen vulnerar els drets i valors constitucionals o lesionen drets fonamentals.”
Però el PP opta per una altra via: considerar que l’ús d’un símbol no oficial o no permès suposa un ús impropi d’un immoble o moble vinculat al caràcter de servei públic. I introdueix aquest text al projecte de llei:
“Qualsevol altra utilització d’aquests béns per a finalitats diferents de les derivades del servei públic al qual estan afectats requereix l’autorització administrativa oportuna de la conselleria competent en matèria de patrimoni”
És a dir que penjar un element amb càrrega simbòlica que no estigui previament autoritzat atorga a l’immoble un ús impropi. És a dir, que un llaç a la façana d’una escola desvirtua, canvia, l’ús propi de l’immoble. L’escola deixa de ser una escola i passa a ser una fàbrica de patufets.
I per tant, amb aquest article, es passa a vincular l’ús del símbols a la normativa sobre patrimoni (la llei 6/2001, de 3 de novembre, de patrimoni de la CAIB i el seu reglament), que estableix que s’haurà d’autoritzar una utilització diferent dels edificis públics que no és la pròpia o tenen assignada. La qüestió és ara quin és un l’ús propi i impropi de cada immoble?
Però amb aquesta filigrana es manté el nucli d’allò que el Consell Consultiu considerava inconstitucional: l’autorització prèvia per part de la conselleria competent per expressar-se lliurement a través d’un símbol.
Una filigrana jurídica, com deia, que no s’aguanta per cap costat, i que a més posa en evidència l’ús impropi que el PP ha fet dels immobles afectes de servei públic:
Com quan dia 8 de novembre del 2011, el Sr Miquel Ramis, cap de llista al Congrés, presentava davant el Centre de Salut de Santa Catalina de Palma, el programa electoral del PP. O quan el 28 de junt del 2013, NNGG celebraven la seva escola d’estiu a l’Institut Públic de Secundària Marqués de Manzanedo (Cantàbria), on per cert també hi van assistir membres de les NNGG balears. O quan, per exemple, el PP celebra el XIV Congreso Regional de les Illes Balears, que reelegeix a José Ramón Bauzá com a president del partit, i ho fa en el col·legi La Salle de Palma.
Tot i que no és el moment, és impossible no fer un esment a l’esmena del PP que recupera el text anterior, el de l’avantprojecte que el Consell Consultiu declara inconstitucional. I el PP es pensa que evitant el terme “previ” se resol la inconstitucionalitat. Què innocents! O què maquiavèl·lics! Vegem el text de l’esmena:
“La utilització o col·locació de qualsevol altre símbol diferent dels descrits en els punts anteriors haurà d’esser autoritzada (prèviament) per la conselleria competent”
Vostès es creuen que el Consultiu no hagués proposat aquesta alternativa si així hagués cregut que podia resoldre la inconstitucionalitat? No ho va fer perquè el caràcter d’autorització prèvia és implícit en la frase, tant si consta com si no el terme “previ”. Vegem’ho!.
Si jo, que som un inconscient i un insubmís, penj un llaç quatribarrat o la bandera de Menorca tota sola (sense l’espanyola ni la balear), sense autorització, l’autoritat competent la retirarà i iniciarà un expedient sancionador. És a dir, que per jo penjar amb símbol sense ser expedientat i sancionat, necessàriament he de sol·licitar una autorització prèvia.
Vostès han presentat una esmena inconstitucional a un text inconstitucional. A un text que de totes totes contradiu la interpretació jurídica del Consell Consultiu, i al qual per tant el nostre grup MÉS demanarà nou dictamen.
I deixi’m acabar amb una referència precisament al Consell Consultiu. En molts altres qüestions -com l’avantprojecte de la llei del bon govern-, però en aquest especialment l’òrgan estatutari ha estat brutalment maltractat i menyspreat. No s’han tingut en compte les seves recomanacions i advertències d’inconstitucionalitat; i se l’ha pressionat com si fos una gestoria jurídica de les decisions polítiques, i no com el que és: un garant de què les decisions polítiques es prenen d’acord amb el marc jurídic.
