El PP no superaria unes proves de redacció ni de comprensió lectora (en català, castellà o anglès, tan se val). L’esmena presentada pel grup parlamentari popular a la Llei de Símbols és una autèntica presa de pèl, pròpia de la mala fe, de la desorientació, del poc rigor i del poc respecte als drets fonamentals, com el de la llibertat d’expressió.
Un previ. L’esmena del PP recupera el text (sense el “previ”) de l’avantprojecte de llei dictaminat pel Consell Consultiu, el qual afirma que l’esmentat article 4.3. és clarament inconstitucional per vulnerar un dret fonamental com el de la llibertat d’expressió.
El dictamen aprovat feia una recomanació: substituir l’article pel redactat següent “Quedan expressamente prohibidos aquellos simbolos que impliquen vulneración de los derechos y valores constitucionales o lesionen derechos fundamentales”. Una recomanació que, precisament, el grup MÉS recull i presenta com a esmena parcial al projecte de llei. Així i tot, el Govern no incorpora la proposta del Dictamen i en canvi introdueix una filigrana jurídica difícil de quadrar: l’ús impropi dels edificis afectats per serveis públics. És a dir, per exemple, que si a una escola pública es penja un llaç quatribarrat s’estarà fent un ús impropi de l’immoble i pot ser sancionat.
Ara, en canvi, l’esmena abandona aquella filigrana jurídica i recupera la idea que l’ús d’un símbol no permès ha de ser autoritzat, evitant, açò sí, de posar el terme “previ”, com si fos aquest l’element que atorgava inconstitucionalitat a l’article. I no és així.
El Projecte de llei contempla símbols oficials i altres símbols permesos. La resta, per tant, són no permesos. I efectivament, constitueix una infracció molt greu “utilitzar o col·locar símbols no permesos o fer-ne un ús no autoritzat” (art. 9) en els béns mobles o immobles afectes a serveis públics de la CAIB. O sia, que si jo pens un llaç quatribarrat sense autorització em poden sancionar immediatament. Si vull evitar la sanció el que puc fer és demanar una autorització. I me la donaran o no, però ja hauré pogut ser sancionat. Al final idò, tenim implícitament una autorització prèvia necessària.
Tan és així que si els juristes del Consell Consultiu haguessin pogut resoldre la inconstitucionalitat amb la simple eliminació del terme “previ” ho haguessin fet. Però no ho van fer, i en canvi van proposar nous redactats que evitessin qualsevol vulneració a la llibertat d’expressió.
