És fa molt insuportable i imprescindible pensar el moment actual. Vivim un temps difícil, complex i injust, molt injust. Els desnonaments, les cues per a tenir una bossa de menjar, els eros, les empreses que tanquen, les llistes d’espera per a les intervencions quirúrgiques urgents, les ajudes pendents del menjador escolar, el bitllet de traslladar-se a Mallorca per a una visita a l’especialista,….. 10€ per a la targeta sanitària, copagament farmacèutic, més taxes i imposts no progressius,…. I tot per a complir amb el dèficit marcat per Alemanya, que és una raó raonable però que sense més raons és una raó insuficient i indecent. L’estat, i més encara quan és l’estat del benestar, només té sentit si genera i/o promou benestar. És un contrasentit que l’estat implanti noves normes i mesures que sap que generaran de forma immediata misèria i exclusió, i alhora no incorpora cap contramesura per evitar els seus efectes i drames humans. Sí, s’ha de pagar el deute (o no). Sí, s’ha d’evitar el dèficit que generi més deute (o no). Però res d’açò a costa de més gent sense feina, ni més gent sense casa, ni més gent sense sanitat, ni ….. Aquesta no és una política. Més que una política -de la polis- és una estatalítica -de l’estat- antisocial.
Ho vaig dir en un altre pos-it. Si ara no és el moment -d’articular una emergència social- no ho serà mai. Vivim un moment democràtic d’emergència i d’excepció, social i nacional a Menorca. És l’hora de la concertació i la sinèrgia social. És hora de què el Consell de Menorca sigui el govern de Menorca, que lidera i articula el fet patriòtic de salvar el país de Ponç Pons, Timoner Petrus i Sor Àgueda Ametller, i tota la resta de persones que hem fet de Menorca la nostra terra.
