Dia 29 de desembre del 2012 el PSM-EN aprovava en assemblea la modificació dels seus estatuts per a convertir-se en PSM MÉS PER MENORCA, un nou instrument, més obert, més proper i més horitzontal (més participatiu), per a respondre més i millor a les necessitats dels menorquins. S’adaptava l’eina de treball, el partit, i es reafirven els objectius polítics que es volien assolir, articulats sota els eixos estratègics de benestar (justícia social), paisatge i sobirania, i sota la definició de menorquinisme polític. Açò és tot, i açò és molt. No és estrany per tant que la decisió de l’assemblea de renovació hagi generat opinions diverses, entre les quals no hi ha faltat qui qüestiona l’esmentada voluntat renovadora. En què es basen per afirmar açò? Què és el que fa qüestionar la transformació del PSM en un partit-moviment reinventat i reforçat?
Ultima Hora Menorca titulava amb “PSM: órganos renovados, misma cabeza” una de les seves notícies sobre el procés assembleari. I Bosco Marquès, exdirector del Diario Menorca, dubtava de que la renovació del menorquinisme fos possible amb la continuïtat dels “històrics” del PSM.
Ambdues valoracions es basen, al meu entendre, en un “error”: l’assemblea del nou PSM Més per Menorca no pretenia “jubilar” ningú, sinó posar les bases d’un projecte renovat. El propòsit no era que “sortís” ningú sinó que “entràs” tothom que defensa el territori, la cultura, el benestar i voluntat de decidir des de Menorca. Un “entrar” més obert i flexible que va més enllà de militar en un partit, i que dóna cabuda a moltes altres formes de participació política. Dit açò, emperò, em sembla necessari reflexionar sobre una altra qüestió que en ambdós articles s’hi substanciava: regenerar un partit és sinònim de renovar persones. I açò no només pens que no és cert, sinó que és una idea derivada de la profunda desafecció política que avui sofrim. La democràcia, i els instruments que l’actual sistema democràtic hi contempla (partits, sindicats, associacions, etc), no necessiten ni poden prescindir de ningú. Ningú he dit. No en tenc cap dubte: un partit serà més útil a la democràcia com més obert i participat sigui, sense exclusions derivades de prejudicis caducs. En els partits hi tenen cabuda i necessiten gent jove, col·laboradors puntuals, persones amb disponibilitat de temps,… gent que coneix les institucions, empresaris, i funcionaris, i obrers,… dones, esportistes, jubilats, heterosexuals i homosexuals, aturats, intel·lectuals, casats i divorciats,… i necessita també “històrics”. Els necessita i molt. El PSM Més per Menorca necessita de la gent que coneix bé l’activitat política, dins el partit i dins les institucions, i de fet n’estic convençut que són fonamentals.
Dit açò, també és cert, tal com aportaven els articles citats, que una democràcia sana vol que les persones que assumeixen càrrecs al partit i a les institucions es vagin renovant. És bo que en els càrrecs de decisió dels partits s’hi incorporin cares noves. Però també és bo, i ho torn a dir, que en al partit, i també en càrrecs de decisió, hi hagi persones amb trajectòria que puguin aportar coneixement i experiència. I en les institucions passa el mateix, amb una diferència gens menyspreable: la desafecció política actual fa necessari que les persones assumeixin càrrecs públics per un temps limitat, per evitar l’existència del que s’anomena “classe política” o del “viure de la política”. I precisament açò és també el que la renovació del PSM Més per Menorca ha fet, limitar a vuit anys la permanència en un mateix càrrec institucional.
En definitiva, el PSM ha renovat la seva estructura i funcionament, i el seu ideari polític, per fer-lo més obert, més proper i més transparent. Per aconseguir que més gent participi del projecte menorquinista, i perquè la nova gent regeneri, sense jubilacions anticipades, a la gent que l’ha precedit, en militància, en càrrecs de partit i en presència a les institucions. Clar que sí! Però sense malmetre el valor de l’experiència i del que significa democràcia, el poder en mans del poble, i del poble amb “història” també. I si, a més, la història que aporta és bona, llavors menysprear-la seria empobrir la democràcia.
