A FAVOR DE L’AUTOGOVERN I DEL DRET DE DECIDIR DELS POBLES
El Govern actual de l’Estat espanyol, atiat pels sectors més jacobins del nacionalisme espanyol, ha posat en marxa un procés recentralitzador que pretén buidar progressivament de competències les comunitats autònomes (CA) i eliminar la diversitat cultural i nacional existent. El marc de la crisi econòmica i social, i la crisi de deute que afecta les administracions públiques, ha exacerbat les pulsions centralistes de les institucions de l’Estat, que pretenen carregar els esforços de reducció del dèficit públic damunt les CA (amb efectes nefasts per a l’estat del benestar, ja que les CA presten els serveis públics bàsics de sanitat, educació i serveis socials).
A més, el sistema de finançament actualment en vigor ha demostrat que no és capaç de regular d’una manera justa i equitativa el flux i el repartiment dels fons públics entre els diferents territoris de l’Estat. Els habitants de les Illes Balears som els més perjudicats per aquest sistema (balança fiscal negativa del 14% del PIB), que també perjudica Catalunya (-9% del PIB) i el País Valencià (-6% del PIB).
Davant les dificultats de finançament de les CA i les dificultats d’aquestes per mantenir els serveis públics bàsics de l’estat del benestar, i davant els intents de recentralització del Regne d’Espanya per part de les classes dirigents espanyoles de l’Estat, una part important de la població (especialment d’aquells territoris amb trets nacionals propis) està prenent consciència de la necessitat que la ciutadania exerceixi la capacitat de decidir per tal de protegir les administracions més properes als ciutadans i que gestionen els serveis públics més sensibles, i també per preservar la diversitat cultural i nacional.
En aquest context, el poble de Catalunya ha iniciat un procés que té com a objectiu dotar l’Administració catalana d’estructures d’estat. L’onze de setembre centenars de milers de persones es manifestaren massivament als carrers cèntrics de Barcelona per reclamar l’autodeterminació sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”. De manera democràtica i pacífica, es va voler fer evident un sentiment nacional inqüestionable, històricament arrelat, i una clara reivindicació social davant la situació econòmica, social i cultural.
Lamentablement, des d’aleshores ençà, s’han fet declaracions i s’han expressat opinions, tant a títol personal com institucional, que qüestionen i en el pitjors dels casos ataquen el dret a decidir, les consultes populars i el dret a l’autodeterminació que tenen els pobles.
Des de Menorca i les Illes Balears, ens cal expressar i exigir clarament respecte a l’autogovern i a tot procés democràtic i pacífic construït a partir de la voluntat popular. I no només per l’afinitat cultural i històrica que ens uneix amb Catalunya, sinó perquè el nostre país, que té condició inqüestionable de nacionalitat, pot esgrimir tant o més motius d’injustícia i discriminació econòmica, fiscal, social i cultural.
D’altra banda, cal recordar que el nostre Estatut d’autonomia actualment en vigor estableix la competència de la Comunitat Autònoma per celebrar consultes populars, competència que encara no ha estat desplegada.
Per tot això, el grup parlamentari del PSM-Més per Menorca ha presentat una proposició no de llei en la qual proposa que el Parlament de les Illes Balears prengui els següents acords:
1. El Parlament de les Illes Balears rebutja els intents recentralitzadors per part de l’Administració central de l’Estat, i reafirma la voluntat de continuar exercint l’autogovern de les Illes Balears de forma plena.
2. El Parlament de les Illes Balears manifesta que les comunitats autònomes són les administracions que presten els serveis públics bàsics, i per tant han de disposar de la capacitat de decisió i la capacitat financera adequades amb l’objectiu de salvaguardar l’estat del benestar.
3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a arbitrar els mecanismes legals i polítics oportuns perquè les societats civils i les institucions dels diferents pobles que integren l’Estat puguin fomentar i celebrar consultes populars de caràcter vinculant sobre totes aquelles matèries que considerin oportunes, i perquè puguin concretar l’exercici del dret de decidir.
4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a desplegar l’Estatut d’autonomia per regular la competència de celebració de consultes populars.
5. El Parlament de les Illes Balears manifesta que el poble de les Illes Balears té el dret de decidir lliurement sobre el seu futur com a comunitat política, i no renuncia a exercir aquest dret en el moment que així ho determini la voluntat popular expressada democràticament i pacíficament.
6. El Parlament de les Illes Balears manifesta el seu respecte absolut pels processos democràtics i pacífics que qualsevol poble pugui iniciar per exercir el seu dret de decidir.
