Mai Menorca havia patit amb tanta força la falta de connectivitat aèria. I açò és així. I ho és -així- per dos motius que actuen en sentit contrari. Primer perquè Menorca, els menorquins, no podem ni volen viure aïllats; som més dependents que mai del transport aeri. Viatjar és la forma de viure a Menorca. Ho necessitam quan hem de ser atesos per algun servei sanitari ubicat fora de l’illa; ho necessitam quan volem continuar una formació que només poden cursar a Mallorca, Barcelona o qualsevol altra ciutat del món;… i així mil coses més. Viure amb dignitat a Menorca passa per poder sortir i entrar de l’illa amb la mateixa dignitat, açò és: que els quilòmetres del menorquí que fa un Maó-Palma han de valer el mateix o tenir un preu equiparable al d’un mallorquí quan fa un Alcúdia-Palma. És cert que la dignitat és un principi subjectiu, però també és relatiu. Vet aquí la necessària relació d’equitat.
Viatjar, deia abans, és la forma de viure a Menorca, amb dignitat. Però és també el mitjà a través del qual la nostra economia funciona, tant si ens referim als costos relacionats a l’activitat agrícola-granadera, com a l’activitat industrial o com, evidentment, a l’activitat turística i de serveis. En definitiva, el futur de Menorca passa inevitablement per tenir un bon transport aeri. Serem un país viable si tenim un transport raonable.
Més dependents que mai (per una banda) i més incomunicats que mai (per l’altra)
Així idò, amb el temps, i per raons positives, Menorca és cada dia més dependent del transport aeri; i també amb el temps, però ara en sentit contrari i per raons molt diverses, les dificultats per mantenir unes connexions aèries entre illes i entre aquestes i la resta del món són més grans. I ho són especialment per Menorca, Eivissa i Formentera. Si açò és així, i no m’equivoc, hem de concloure que el transport aeri és per a Menorca vital, i per al Consell de Menorca hauria de ser la seva primera raó d’Estat. I jo crec que ho és. Però de res servirà si no ho és també per al Govern de les Illes, i per al Govern de Madrid. I per aquests ja en tenc més dubtes que açò sigui així.
Miri’n, a Menorca existeix una entitat cívica, la Plataforma El Transport Aeri en Ofega, els principis i les propostes de la qual tots els partits polítics de l’illa assumim, i a més plenament, encara que hi hagi algunes coses per acabar de definir, però ja són qüestions de detall i de tipus més tècnic que polític. PP, PSOE i PSM-Més per Menorca anam tots a una. Però què passa? Què quan s’arriba aquí aquella urgència i prioritat menorquina es torna un tema més de l’agenda del govern. I no és un tema més. És el tema, de Menorca, i per tant de Balears, si és que Balears és realment, com a mínim, una suma d’illes entre les que hi ha Menorca.
I aquí hi trob molta incomprensió i falta de sensibilitat. I açò no ho puc dir dels diputats menorquins del PP (sense que açò els exoneri de cap responsabilitat), però sí que ho puc dir i ho dic del PP de Balears i d’Espanya. Exemples? Deixi’m que esmenti només els més recents.
Exemples d’insensibilitat del centralisme
Fa dos plenaris parlàvem en aquesta cambra de les taxes aeroportuàries i de la cogestió dels nostres aeroports. I en el marc d’un ampli consens quina és la posició del PP? Menysprear la iniciativa d’una associació, AVIBA, que obté el suport del sector hoteler, de la Plataforma menorquina i altres veus, quan proposa que la prioritat de les Illes, abans de fer inversions en infraestructura, han de ser les taxes; evitar que les taxes pugin, encareixin el preu del bitllet, i es tradueixin en menys visitants, en menys accessibilitat per als residents,… en definitiva en menys connectivitat i més través per reactivar l’economia. Davant açò quina és la posició del ponent -diputat del PP de Mallorca-? “El PSM propone renunciar a las inversiones para mejorar nuestros aeropuertos”. I amb açò no només no es diu la veritat sinó que es posa en evidència que no s’enten que parlam de prioritats, i que per a Menorca, Eivissa i Formentera és la prioritat. Sí, abans de tenir uns aeroports més luxosos preferim tenir uns preus de bitllet més baixos i més assequibles.
Perquè la realitat és que les taxes, a pesar de la bonificació en temporada baixa, han augmentat, i que es preveu que encara augmentin més. L’Associaó de Línies Aèrees Espanyoles (ALA) ja ha advertit de l’increment per al 2013 de les taxes aères; un increment proper al 8% (l’IPC més cinc punts). Una pujada del 2012 i 2013 absolutament desproporcionades. ALA diu més, parlant de les conseqüències: 120.000 operacions menys, 4’5 milions de passatgers menys, 16 milions de càrregues menys, tot durant aquest estiu.
Els pos un altre exemple d’aquesta incomprensió característica del centralisme de Palma i de Madrid. Quan des de Menorca -tothom, i des del PP també, el PP de Menorca- es reconeix que l’actuar regulació que obliga a portar el certificat de resident és una passa enrera, aquí se’ns diu que “sacar dos certificados al año suponen una pequeña moléstia para combatir el fraude”. No entenen res! No es pot entendre des del PP de Mallorca què el més lògic hagués estat, per exemple, posar abans de dia 1 de setembre màquines per emetre certificats de resident als aeroports de les Illes, Madrid i Barcelona? Era tan fàcil com ampliar el conveni entre certes entitats bancàries i l’administració perquè els caixers automàtics que ara ja ho fan s’ampliïn als aeroports. Tan difícil és entendre que una mesura com aquesta era evitable fent les coses d’una altra manera: implantant el sistema telemàtic per visionar en temps real la residència del viatger? Tan difícil és entendre què el certificat suposa una “molèstia” que causa prou maldecats a gent gran, a persones que no viatgen habitualment,…. El comentari que vaig sentir a la cambra va ser el de “i l’hem de dur sempre damunt?”. Sí, els residents ho som amb el certificat de resident.
I del PP de Madrid, no diguem. Cada vegada que Menorca o les Illes sent allò de la “disponibilitat pressupostària” sap que el què realment vol dir és que aquella no és una prioritat per al PP. El conseller menorquí de mobilitat ho va dir així de clar: “reconoce la “poca sensibilidad” hacia la situación insular en la moción aprobada con los votos del PP en el Senado”, quan a la proposició que garantia el descompte de resident s’hi afegia la “disponibilitat pressupostària”.
La realitat quina és, quant a les connexions aèries entre Menorca i Barcelona i Madrid? Que durant l’hivern ens quedam en mínims o en res, com és el cas de Madrid. I que quan ha estat així els preus han pujat i la qualitat ha minvat. Ara mateix, per aquest hivern, què tenim?
Menorca- Barcelona
Que Air Europa renúncia a operar la ruta Menorca-Barcelona durant la propera temporada d’hivern.
Que Air Europa anuncia que cancel·la la ruta una setmana abans, prevista per al 28 d’octubre i que ara serà dia 16.
Que les úniques companyies que oferiran vols són Vueling i Ryanair.
Que Vueling funciona per criteri d’ocupació mínima, i si un vol té una ocupació baixa anul·la el vol en menys d’una setmana d’anticipació. Fa pocs dies la companyia ha decidit anul·lar 8 vols programats per al mes d’octubre.
I Ryanair, què volen que els digui? Deia en un article el director d’un diari menorquí: “El colmo para los insulares, después de tantos años de reivindicar mejores precios en transporte aéreo, es que al final podemos “casi” depender de Ryanair.// Spanair desapeció. Air Europa incluso anticipa su renuncia a la ruta con Barcelona. Vueling cancela algún vuelo por baja ocupación… Al final solo nos quedará suspirar: “Ryanair que estás en los cielos…”
La disponibilitat horària també és un problema, quan en la majoria de casos el primer vol és a les 10.55, o fins i tot a les 17.05.
….
Menorca-Madrid
Que no hi ha data perquè entri en funcionament la OSP, i el Govern calla quan sap que durant tot l’hivern no funcionarà i per tant es repetirà la situació de l’hivern anterior. El Govern s’havia compromès a què la ruta estaria operativa amb l’inici de temporada baixa, i açò no serà així. No ho dubtin, si Menorca queda desconnectada de Madrid demanarem dimissions i responsabilitats…. per incompliment i per perjudicar als ciutadans i als interessos dels menorquins….
Davant açò la proposició no de llei que debatem, i a la qual donarem suport des del PSM-IV-Entesa i Més per Menorca, proposa que aquest parlament reclami de Madrid mesures preventives, mesures transitòries, per evitar el que tothom ja veu venir: “fallida” en freqüències, horaris, capacitat i tarifes per viatjar a Madrid o Barcelona. I “fallida” vol dir ofegament, aïllament, discriminació,…. vol dir befa. Sí, demanam un “rescat” a Madrid, un rescat en la connectivitat per aquest hivern, un rescat que per a Menorca és tan o més important que qualsevol rescat econòmic.
(*) Apunts per a la intervenció al Parlament de les Illes Balears.
