Dia 1 de setembre va ser un mal dia per a les classes mitjanes i empobrides d’aquesta comunitat: pujada d’Iva, pèrdua del dret d’assistència sanitària als immigrants sense papers,…. mesures que s’afegien a la bateria inacabable de despropòsits que deixen “al marge”, “al carrer” a milers i milers de ciutadans. Per als illencs encara emperò la data podia ser més tràgica. La columna vertebral d’un país fet d’illes, del benestar dels seus ciutadans i de la competitivitat de la seva economia, el transport aeri, tornava ser maltractada. A partir de dia 1 de setembre els ciutadans d’aquest país que vulguin viatjar com a residents han d’acreditar aquesta situació amb aquell quasi oblidat certificat de resident.
El certificat suposa un retrocés en el camí d’una tarifa plana entre illes, i d’unes OSP que assegurin uns preus i unes freqüències adequades en les franges en què el mercat no és prou dinàmic per aconseguir-ho.
És un retrocés perquè redueix el problema als “residents”, quan a aquests ens interessa massa que els no residents trobin també preus accessibles i competitius per elegir cada una de les illes com a destins turístics.
És un retrocés també quant a la capacitat d’aquest govern d’explicar-se a Madrid, de fer-se escoltar, de fer-se entendre, i de convença, d’influir, decidir. Madrid va tenir la idea, idò ale anem-hi !
És un retrocés quant a la comoditat, costos i burocràcia que suposa. Per cert, conseller d’Administracions públiques, on és la simplificació administratiu aquí? En les coses importants: la targeta sanitària o el bitllet per viatjar els tràmits no s’han simplificat, ans el contrari s’han burocratitzat.
És un retrocés tecnològic que posa en evidència que el certificat no garanteix allò que volia aconseguir -combatre el frau, cosa amb la qual estem lògicament i totalment d’acord- i una presa de pèl. S’ha dit que amb el certificat és vol evitar que algú no resident pogui fer-se passar per resident, amb un DNI que marca un domicili irreal o oportunista. Idò, ara també ho poden fer. Ara emperò ho faran amb el certificat que té una vigència de 6 mesos. Jo m’empadron aquí on tenc la casa d’estiu, trec el certificat que me dura 6 mesos, i venga-li…. I per cert, no hi ha res més manipulable que un paper imprès front d’un DNI.
I és una presa de pèl, deia, perquè el mateix Ministeri de Foment alhora que anuncia el dia d’aplicació de la mesura informa que ha encomanat un sistema informàtic per evitar la presentació del certificat. “I disculpin les molèsties”, ens diu la ministra Pastor. Si realment no ens volia molestar, incorpori el sistema informàtic d’acreditació abans de posar en marxa la mesura evitant així el desgavell causat.
I és que és tan evident que resulta absurd haver-ho de dir: només amb un sistema que permeti visionar l’empadronament real de cada moment per part de les agències de viatges i/o de les oficines de facturació s’evitarà el frau i les molèsties als ciutadans.
(*) Tall de la intervenció en la pregunta oral al conseller responsable de transport aeri, Carlos Delgado.
Hola Nel,
Es cert que la reimplantació de la presentació de certificat de residència suposa una passa enrera, sobretot on quasi tot està dominat per les noves tecnologies de la informació.
La picaresca es evident, cada vegada tenim, per desgracia, a n’aquesta illa més residents de conveniència, únicament interessats en seguir espoliant economia de l’illa, amb uns drets que es preveien havien de servir com a pont o via de comunicació de les illes amb l’exterior.
El fet de demanar un certificat de resident, per un resident de conveniència, no es cap novetat, n’estaven acostumats, era una forma de justificar la pressumpta residencia a Menorca sense tenir que modificar les dades de residencia del seu DNI a algún indret de l’estat espanyol i així poder funcionar amb DNI com a justificació de domicili fiscal, i amb certificat per justifcar residencia a les illes. Realment el perjudicat ha estat el resident real de les Illes!
Aquestos residents de conveniència únicament paguen a les illes els impostos derivats de les seves propietats i les despeses de consum que en realitzen, però els impostos derivats dels rendiments del treball o activitat empresarial els paguen a la hisenda de la comunitat autònomica on realment viuen (tot i no estar-hi empadronats).
Potser seria convenient, sobretot tinguent en compte les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, que Hisenda (AEAT) creues dades per tal de comprovar on paguen realment els seus impostos (IRPF i IVA) aquestos senyors, i reclamar-lis si escau la devolució de les quantitats bonificades indegudament.
Per altre banda sorpren la carta publicada a UH Menorca el passat diumenge, signada pel representant de la plataforma pel transport aeri defensant els empadronaments massius que s’han produït en els darrers dies, pens que hauria d’haver reflexionat abans publicar-la.