Que és un país? El poeta Miquel Martí i Pol hagués dit segurament que un país som tu, i tu, i tots els altres. I és ben cert, un país som persones i el nostre paisatge. Però a més d’açò, tots els que hem tingut un malalt en primera línia de família hem sentit que un país és també la capacitat d’atendre amb respecte i tendresa els seus malalts. Cada malalt posa a prova la maduresa i fortalesa d’un país. I el país balear haurà de madurar molt si es vol guanyar el respecte de tots els menorquins.
Un exemple més d’aquest distanciament entre el projecte balear i la realitat quotidiana menorquina el trobam en el tractament que l’IB-Salut dóna als acompanyants dels malalts menorquins durant una hospitalització a Son Espases. Per l’IB-Salut la qüestió és tan simple -massa simple!- com aplicar la regla d’un malalt/un acompanyant/i un sol viatge a càrrec de pressupost balear. Però la realitat és més complexa, i la majoria de famílies que poden intenten organitzar l’acompanyament d’una hospitalització llarga amb varies estades més curtes. La sorpresa sol venir després, quan l’IB-Salut respon que només assumeix un viatge, i un acompanyament, i que la resta són “capricis” que ha de pagar la família.
Resulta odiós haver d’explicar aquestes coses però amb odi no anem enlloc, així que he de dir que si Balears va decidir per raons lògiques construir l’hospital de referència a Son Espases, Mallorca, ara ha d’assumir com a part del mateix projecte la discontinuïtat geogràfica amb les altres illes, i compensar (el transport i la residència) per tal equiparar l’accessibilitat de tots els ciutadans -menorquins, eivissencs, formenterers i mallorquins- a la sanitat pública. Com s’ha de compensar? Amb més especialistes a l’hospital Mateu Orfila, de vegades; amb el trasllat periòdic d’especialistes a Menorca, d’altres; assumint les despeses dels desplaçaments i estada de malalts i acompanyants a Mallorca, sempre; avançant en la definició d’una alternativa viable per a l’estada dels familiars de malalts de llarga durada, també;…. i en definitiva, fent que cada malalt menorquí se senti a Mallorca aprop de casa. Perquè si no és així, Balears deixarà de tenir sentit. Ho deia abans, un país que no sap cuidar als seus malalts no és un país, és una comunitat sense interès.
És per açò que des del PSM-Més per Menorca hem proposat mesures que cerquen l’equitat sanitària per als menorquins, com l’ampliació del nombre de viatges que l’IB-Salut assumeix dels acompanyants, el debat amb les entitats implicades d’un sistema de residència o borsa de pisos per als familiars de malalts de llarga durada, l’actualització de les dietes, etc. Totes aquestes mesures les hem presentades al Parlament de les Illes perquè el Govern les incorpori en la gestió dels recursos públics. Ara caldrà esperar que sigui sensible a les necessitats de Menorca, i que els representants polítics de l’illa facin valer la seva responsabilitat davant el poble que els va elegir.
