Aquest és un fragment de la meva intervenció i defensa de la interpel·lació sobre les competències pròpies dels consells insulars que s’ha debatut dimarts dia 4 d’octubre del 2011 al plenari del Parlament de les Illes Balears. L’entrada al bloc s’ha fet efectiva en el mateix moment que s’ha iniciat el debat..
A Ciceró li veren preguntar una vegada en què consistia l’ordre i respongué que es tractava de què el poble obeís els governants i de què els governants obeïssin les lleis. El problema en tots les èpoques -creia Ciceró-, i en el nostre avui i aquí es repeteix, es produeix quan es fan lleis injustes o quan les lleis justes s’apliquen de manera arbitrària pels governants.
L’Estatut d’Autonomia, sense cap dubte, deu ser una llei justa perquè va obtenir el suport d’una amplia majoria d’aquesta cambra, i així ho deuen considerar també els que avui governen perquè la van votar a favor. Així que hem de parlar de l’altre problema: del no compliment de la llei, per incompliment o per arbitrarietat. I entenc que en relació a aquest segon problema també devem estar d’acord. L’arbitrarietat genera inseguretat jurídica (Terme que ocupa la “a” del vocabulari de l’actual govern i del PP). O dit a l’inrevés: no hi ha major inseguretat jurídica que la deixadesa en el compliment de la llei, per incompliment o per una actuació discrecional, per part de qui té el deure de complir i fer complir la llei. Açò no ho va dir Ciceró, però ho hagués pogut dir. De fet ho deia el PP en la seva campanya electoral: “la seguretat jurídica és un dels nostres quatre eixos del programa electoral”, “altura de mires i pactes d’estat””, “cal que s’elimini la incògnita entre la ciutadania sobre què passarà quan governi un o altre partit “, deia el president del PP avui president del Govern.
Bé idò, senyor president, esteim d’acord amb els perjudicis de l’arbitrarietat, en el deure ineludible en el compliment de la llei, en el valor del diàleg i el consens per a generar confiança i cohesió social. Però estarem d’acord en què açò dit també és vàlid per a l’Estatut d’Autonomia? Vejam.
L’Estatut de tots, mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, diu que “Els consells insulars són institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears” (art. 61.3), i que “són el govern de cada una de les illes” per exercir “govern, administració i representació de l’illa” (art.61.1). Açò ho diu, i açò és llei.
Diu també que aquesta capacitat executiva s’exercirà a través d’unes competències pròpies, de funcions executives en competències no pròpies, d’una capacitat reglamentària i d’un sistema de finançament (per cert, caducat des del 2006, anterior al vigent Estatut i anterior al nou i precari sistema de finançament autonòmic). Efectivament, l’art. 70 defineix com a pròpies una relació temes organitzats en vint punts. I quan acaba diu “A l’entrada en vigor del present Estatut d’autonomia es transferiran les competències atribuïdes com a pròpies als consells insulars, mitjançant decret de traspàs acordat en comissió mixta de transferències”. El nou Estatut es va aprovar el 28 de febrer del 2007, i havia d’entrar en vigor a l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (dia 1 de març del 2007). En la signatura del cap de l’Estat s’hi afegeix: “Per tant, man a tots els espanyols, particulars i autoritats, que compleixin aquesta Llei orgànica i la facin complir”. Ho diu el rei.
En aquells vint punts de competències pròpies hi trobam: agricultura, ramaderia i pesca; cultura, conservatoris de música; informació turística. Ordenació i promoció turística; Artesania, etc. I si, diu pròpies. No diu transferibles. És a dir que són ja del Consells i no ho són del Govern. Apliquem l’exclusivitat, i evitem les duplicitats. Aquest darrer, a per cert, un dels quatre eixos del programa popular.
De cada una d’aquests competències pròpies esmentades en podríem parlar extensament, i de fet ho farem prest o tard, perquè cada una d’elles està carregada de “sí” i molts “no”. Estan carregades de: Sí que ho farem, però els recursos es queden aquí. Sí que ho farem, però el govern coordinarà allò suprainsular. Sí que ho farem, però es fan lleis al microdetall que impossibiliten pràcticament la capacitat reglamentària dels consells”. “Sí que ho farem, però ara no hi ha recursos”. La qüestió és que sempre hi ha un “ara no toca”. I entre un “ara no toca” i un altre “ara no toca” tenim els consells amb unes competències pròpies que no poden exercir perquè el Govern no els ha transferit allò que sí li correspon transferir: pressupost, patrimoni, personal. És a dir, el Govern, aquest Govern i -es pensaven que no ho diria?- aquell Govern no van complir amb allò que diu l’Estatut en relació als consells insulars. Es compleixen alguns punts de l’Estatut i d’altres esperen i, pel que sembla, esperaran quatre anys més.
Bé idò, ara no toca transferir promoció turística, ens han dit vostès. Una altra vegada s’incompleix l’Estatut, una altra vegada es crea inseguretat jurídica, una altra vegada s’actua amb discreció, una altra vegada s’actua sense les raons de l’acord i del consens.
Per què no toca ara transferir la competència en promoció turística? Perquè “no”? segons el govern. I perquè “sí”? segons el nostre grup. Les raons que vostès han donat i avui esper poder conèixer amb més detall, són que no hi ha recursos per fer una transferència amb garanties. I en aquest sentit li he de dir dues coses. La primera és insistir que no es tracta de fer una transferència d’una competència. Perquè aquesta ja està feta. Del que es tracta és de transferir el que la farà efectiva: pressupost, patrimoni i personal. Del que es tracta és d’establir una distribució d’aquests recursos entre les administracions que hauran de gestionar la competència. Si els recursos són ara més escassos idò haurem de repartir el que hi hagi, i gestionar els recursos públics per a millorar el seu finançament. La segona cosa que volia esmentar respecte del seu “no” és que complir amb l’Estatut no pot ser més car. Que les competències en promoció siguin assumides pels consells insulars no ha de ser més car. Som els primers en denunciar aquelles descentralitzacions que el que fan és generar duplicitats i incrementar la burocràcia, la ineficàcia i els costos. Volem reducció del Govern i la desaparició de conselleries, empreses públiques i òrgans administratius que suposin una duplicitat respecte de les competències pròpies dels consells: cultura, agricultura, turisme,.. però vostè prefereix tenir una conselleria de turisme, i un IBATUR, i una Agència Turística Balear (ATB); i quealhora hi hagi dues, tres o quatre conselleries insulars de Turisme, una Fundació Destí Menorca, una Fundació de Promoció Turística d’Eivissa, una Fundació Mallorca Turisme,… Des de la nostra posició hi sobra molt de govern balear i hi manca suport als governs insulars.
I ara les raons del sí. Del nostre sí, que en algun moment o altra ha estat el sí de tots els grups d’aquesta cambra. Sí perquè:
1. Volem que els menorquins puguin ser actors del model econòmic i turístic. I menorquins vol dir societat civil i vol dir el sector empresarial.
2. Efectivament, les gestió individualitzada no ha de ser més cara, però ha de ser més eficient i eficaç, i açò vol dir definir objectius i assolir objectius. Objectius per Menorca, i no objectius per a Balears que els menorquins sempre hem viscut com a no assolits, i que per tant per a Menorca han estat ruïnosos.
3. Perquè és una reivindicació històrica a Menorca.
4. Perquè hi ha consens en aquest sentit.
5. Perquè Menorca no es veu identificada amb les promocions turístiques que fa el Govern. Perquè Menorca es vol promocionar com un destí diferenciat. Perquè quan el destí és Balears l’arribada és Mallorca. Perquè amb el precari i ruïnós transport aeri un Madrid, Barcelona Menorca és en molts casos com a mínim el doble de car que arribar a Palma.
…………………
Debat complet al Diari de Sessions:
