.
Aquest és un retall de la meva intervenció en la Comissió de Salut del Parlament de les Illes Balears durant el debat de la proposició no de llei, presentada pel PP, per a convertir el català en mèrit i no en requisit per a l’accés a un lloc de feina en la sanitat pública de les Illes Balears.
Després de les declaracions del president del Govern i del PP, el Sr. Bauzà, en el sentit de què “el castellà és el nostre idioma i el català és una llengua cooficial”, es fa molt difícil parlamentar sobre el fet lingüístic, perquè les seves declaracions són clarament un menyspreu a la llengua dels menorquins, eivissencs, formenterers i mallorquins, dita per raons històriques i sociolingüístiques “català”. I no només són un menyspreu, les declaracions del president del Govern, són també contràries a l’Estatut i a les lleis d’aquest país.
Jo vaig prometre complir la llei, i ho vaig fer davant allò que em legitima davant el meu poble, l’Estatut d’Autonomia. Idò sí, les lleis del meu poble diuen que el català és la llengua pròpia de les Illes Balears, i que els poders públics han de fer tot el possible perquè el català, com a llengua d’aquí, sigui una llengua coneguda, emprada i cultivada. Dins aquest context, només dins aquest context, té sentit un desenvolupament normatiu (de l’Estatut, de la Llei de NL, de la Llei de Salut Pública, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i de la Llei de Funció Pública) que faci excepció i tengui en compte la realitat del sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Açò és el que fa el decret 24/2009, de 27 de març.
L’esmentat decret estableix una excepció a la norma que és aquesta: que els metges, infermers i la resta de professionals de la sanitat pública balear podran assolir i acreditar el corresponent nivell de català en un termini de dos anys, i no en el moment de accedir a la plaça en qüestió. L’àmbit d’aplicació afecta als llocs de feina de treball de personal fix del Servei de Salut de les Illes Balears i al personal laboral fix o temporal de totes les entitats que formin part del sector públic sanitari de la CA.
És a dir, es genera flexibilitat dins la norma. La norma és que qualsevol treballador públic de les Illes Balears ha de conèixer la llengua pròpia de les Illes, i ha d’acreditar aquest coneixement per accedir al lloc de feina. És la lògica de qualsevol país normal. En qualsevol país normal la llengua pròpia és mimada, valorada, cultivada, promoguda. L’excepció que dóna valor a la norma només s’utilitza per evitar mals innecessaris. Efectivament, no seria lògic que Menorca es quedés sense oncòleg perquè no hi ha cap professional d’aquest camp que conegui o pugui acreditar el coneixement bàsic del català. Però tampoc és lògic tenir un professional d’alta qualificació que no pot atendre als seus usuaris en la llengua íntima del país. El coneixement del català forma part de la professionalitat del metge, i açò vostès moltes vegades no ho tenen en compte. De la mateixa manera que forma part de la professionalitat del mestre conèixer pedagogia i conèixer la llengua de transmissió. I per açò, perquè volem els millors professionals, quan no poguem convocar una plaça d’un metge, per exemple, que pugui atendre als pacients en català, articulam un parèntesi que ens permeti tenir professionals que demà seran més bon professionals si es poden relacionar amb el pacient en la llengua del país.
Així idò ja tenim articulada la via excepcional a la norma més normal del món: el metge o el professional de la sanitat ha de poder relacionar-se amb els clients amb la seva llengua. En definitiva: un bon treballador públic de la sanitat és el que pot atendre als seus malalts en la llengua pròpia; qualsevol aspirant a una plaça que no pugui acreditar el coneixements corresponents de català podrà optar a participar en una prova específica en el procés selectiu; quan la prestació sanitària pugui resultar afectada per manca de professionals es podrà eximir l’acreditació dels coneixements de llengua català i s’estableix un període de dos anys per assolir el nivell; durant aquest dos anys l’administració facilitarà el coneixement del català amb cursos formatius.
Més clar aigua: el català no és cap dificultat per aconseguir professionals de la sanitat. L’únic que fan amb aquesta proposta és acontentar les vísceres irracionals d’alguns irresponsables que menyspreen la llengua del país. És una llàstima que el PP hagi fet del català la bandera del seu discurs, perquè darrera aquesta bandera vostès només hi amaguen misèries.
