Jur davant Déu

A les converses serioses d’infants -dels infants d’abans, al manco- és freqüent escoltar aquesta expressió superlativa per a fer valer allò que s’ha dit. Invocar el nom d’una entitat moral superior -Déu- és una forma molt eloqüent de mostrar un compromís total amb allò que s’ha defensat. Amb un “t’ho jur davant Déu” sembla que la certesa està assegurada.

.

Però aquesta forma de comprometre’s no és massa raonable quan parlam d’institucions democràtiques. En l’exercici de responsabilitats públiques l’entitat moral superior no és ni pot ser Déu, ni l’interès privat, ni les conviccions personals, sinó el poble. Perquè els càrrecs només són encàrrecs que fan els ciutadans d’un poble als seus representants elegits.

.

Si açò és així caldria pensar que el compromís que manifesta una persona quan assumeix un nou càrrec públic -com ara el de diputat del Parlament de les Illes Balears- s’ha de fer “davant el poble”, “davant el propi poble”, i davant allò que el simbolitza, com ara la seva senyera, el seu escut, o aquell document -constitució i/o estatut- que dóna forma a la voluntat de viure en democràcia. I açò darrer, tant si s’està d’acord com no amb aquesta constitució i aquest estatut. El poble tindrà la darrera paraula, tan si els decideix mantenir com canviar.

.

Sí senyor. La lògica democràtica -del demos- diu que el compromís públic a una institució pública s’ha de fer “davant el poble”. Ni davant un déu, ni davant una bíblia, ni davant cap santcrist. Tot i que els deus, i les bíblies, i els santcrists, deuen guiar la vida personal i fins i tot de compromís públic d’alguns d’aquells diputats. Bé idò, la lògica poc democràtica, poc laica, poc estatutària i poc constitucional, (i no dic gens perquè aleshores diria que és una il·legalitat) del Parlament de les Illes va ser la de disposar en l’acte de jurament o promesa del passat mes de juny, d’una constitució (no és la meva però d’acord), d’un estatut de les illes (que no és el que jo voldria, però està bé) i una Bíblia i un Santcrist. Sí, Bíblia i Santcrist. Amen jesús. I l’actual president del Govern, i la totalitat de diputats del PP, van jurar davant Déu, amb la mà damunt la Bíblia i amb la creu del Jesús crucificat present.

.

Deixa-me que sigui franc. Semblava una recreació almodovariana del anys del General. Però no és així. Són les formes, noves i velles, de l’antiliberalisme i del nou clericalisme del PP. Em preocupa que el president de la nostra comunitat utilitzi les formes d’algú que ha de retre comptes a Déu. Però em preocupa més encara que aquestes formes no siguin els bous d’un viatge fosc sense l’encàrrec del poble, i dels pobles que conformam aquesta unitat d’arxipèlg.

.

Twitter

Facebook

0

email