–
No, Madrid no ens estima. Ni ens estima quan comanda el PSOE ni tampoc quan comanda el PP. De fet, si un es deixés endur per les emocions diria que generam menyspreu. Un menyspreu injust que neix d’una visió distorsionada -amb ideologia- de la realitat que ara no és el moment de comentar. I per què dic aquestes coses tan “desagradables”? Idò, perquè dia rere dia veig com aquesta visió deslocalitzada, centralista i uniformitzadora pren decisions que “ofeguen” (com diu la nova plataforma del transport aeri) al meu país. L’ofeguen quan l’impedeixen disposar d’una quota d’energia solar per tal de ser menys dependents i més sostenibles, o l’ofeguen quan no volen aplicar una declaració de servei públic que faci possible allò que és just (i que és que el preu d’anar per exemple de Menorca a Mallorca amb avió costi com a mínim el mateix que fer un trajecte d’igual distància entre dues ciutats de la península). La darrera mesura d’ofegament ve de la mà del finançament autonòmic. El govern del PSOE ha decidit retirar el fons de competitivitat a les Illes Balears. Un fons que va ser pactat entre dos governs legítims, i que ara una de les parts resol d’incomplir. Un fons que tenia per objectiu apropar la nostra balança fiscal negativa a la mitjana estatal (per igualar la balança esforç/benefici). Un fons que està lligat a la capacitat de les nostres institucions per a donar resposta als serveis de l’Estat del Benestar: educació, sanitat o serveis socials. Som una comunitat de tercera? Sí, segurament sí. Però el que sé també és que no som un país complet. En un país la societat civil i les formacions polítiques s’articularien per fer un PROU.
–
