–
Ens els darrers temps l’atenció en relació a la immigració s’ha centrat sobretot en el retorn als països d’origen de molts dels que havien immigrat a Menorca en els darrers anys. Tanmateix, aquest fet no ens hauria de fer oblidar dos aspectes crucials: les conseqüències de la crisi econòmica sobre la població immigrada i la necessitat que la societat menorquina incorpori de forma efectiva i integral els nouvinguts.
En primer lloc, els estrangers extracomunitaris, que han constituït en bona mesura la mà d’obra que ha permès el gran creixement econòmic dels darrers anys, han estat dels primers que han pagat les conseqüències de la recessió econòmica. En aquest sentit, hem d’assumir amb totes les conseqüències allò de “necessitàvem mà d’obra, però ens van arribar persones”. Els efectes de la crisi sobre els nouvinguts no són un problema dels immigrants, sinó un problema de Menorca, dels menorquins.
En segon lloc, si bé és cert que s’ha frenat l’arribada d’estrangers, i que fins i tot molts estan abandonant el seu projecte migratori, la immigració dels darrers anys ha canviat de forma irreversible la fesomia de la nostra societat. La Menorca d’abans i de després de la immigració no és la mateixa. Hi ha nous actors, nous papers a interpretar. Hem d’assumir que tots som damunt el mateix escenari i, per tant, no podem pretendre seguir interpretant una altra vegada la mateixa obra d’abans.
Menorca té el repte d’aconseguir fer seves les persones que hi han vingut a parar com a fruit d’un procés migratori de mà d’obra a gran escala. Aquest repte és especialment urgent pel que fa als fills dels nouvinguts, mal anomenats “immigrants de 2ª generació” o directament “immigrants”, encara que hagin nascut a Menorca. El repte és aconseguir que els nouvinguts siguin membres de ple dret de la nostra societat, siguin respectats i reconeguts en la seva diferència i que reconeguin també Menorca com el seu marc de referència.
En aquest context, l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana tenen una importància crucial. El català és la llengua que reservam als que consideram d’aquí, als que formen part del nosaltres menorquí. És per açò, per exemple, que molts de menorquins tendeixen a parlar als nouvinguts en castellà fins i tot quan aquests se’ls han dirigit en català. Barrant l’accés dels nouvinguts a l’aprenentatge de la llengua, i el que és més greu, a la consciència de la necessitat d’aprendre el català, es malmeten al mateix temps la pròpia llengua i una magnífica oportunitat perquè els nouvinguts es puguin incorporar plenament a la societat menorquina.
L’acollida lingüística, per contra, és probablement el mitjà més eficaç per aconseguir que els nouvinguts s’incorporin a la societat menorquina com a membres de ple dret. És important aconseguir que els nouvinguts facin seva la llengua catalana: és el millor indicador del grau d’integració de la societat menorquina i alhora la millor eina per aconseguir-ho. Primer, per les portes que els obre a nivell professional i en l’àmbit de les relacions socials; segon, per l’evidència (compartida per catalanoparlants i castellanoparlants) que el nouvingut que s’expressa en català (català menorquí) ha fet una passa important per ser considerat un igual, un menorquí més.
–
