–
Encara no ha començat oficialment la campanya electoral i la llista de promeses és ja interminable. S´han promès piscines, escoles, metges especialistes, carreteres desdoblades, centres d’interpretació, instituts, albergs, la renovació de la planta hotelera obsoleta, més serveis socials. Els ciutadans tenen motius per ser escèptics. Saben perfectament que guanyi qui guanyi aquestes eleccions moltes d’aquestes promeses no es compliran mai. Senzillament perquè no hi ha diners per portar-les a terme.
El deute de les Illes Balears ja supera el 14% del PIB. Només ens guanyen el País Valencia i Catalunya. Les Illes Balears són una de les vuit comunitats autònomes que van incomplir l’objectiu de dèficit marcat pel Govern espanyol. L’any 2010 el dèficit públic va superar el 4% del PIB. La situació pel el 2011 és encara més preocupant. L’Estat espanyol ha marcat l’objectius de l’1,3%. Ara bé enlloc d’ajudar al seu compliment, ha restringit encara més els ingressos de la nostra comunitat balear. En un exercici de discrecionalitat propi d’una república bananera, l’Estat espanyol ha anunciat que no traspassarà el fons de competitivitat acordat en el nou sistema de finançament autonòmic fins el 2013. La situació ens aboca a fer unes retallades fortíssimes i injustes.
Davant aquesta realitat els del PP i del PSOE han decidit mirar per una altra banda. De tant en tant parlen d’austeritat però el seu hermetisme davant les possibles retallades és total. Les instruccions que venen de Madrid són molt clares. Res de parlar d’estisores que així es perden vots. Sabem perfectament que la majoria dels menorquins volen uns serveis públics de qualitat i que no estan disposats a perdre’ls. La paradoxa és clara. Per una banda ens prometen un país de primera amb serveis públics de qualitat i per l’altre banda ens demanen l’ajust pressupostari més gran que s’ha fet mai a les Illes Balears. A qui hem de creure? A Elena Salgado o Marc Pons?
Els diners per fer un país de primera els tenim. L’economia de Menorca és competitiva i oberta. Genera prou diners per finançar uns serveis públics de qualitat. El problema és els nostres diners s’esmunyen cap a Madrid. Segons les dades del ministeri espanyol, el dèficit fiscal de les Illes Balears era l’any 2005 d’entre un 7,47 i un 8,56% calculant amb el flux de benefici, i d’entre un 13,96 i un 14,20% amb el monetari. Cap país del món pot suportar un dèficit fiscal d’aquesta magnitud. No és econòmicament i socialment viable.
Sense cap dubte, el més important i urgent avui és revertir l’espoli fiscal que patim. Ho hem de fer per ser un país amb futur, o millor dit per ser un país (perquè un país sense futur no és un país).
–
