Hauríem –tots- de reconèixer que respecte del turisme s’han esvaït molts tòpics, tant d’aquells que veien el sector com la “gallina d’ous” de l’economia menorquina i que haguessin urbanitzat pràcticament tota la costa (i ara tot l’interior), com d’aquells altres que s’aferraven a l’equilibri entre agricultura, indústria i serveis per frenar el tsunami especulador i depredador de territori. Avui no tenim ni una cosa ni l’altra. No tenim un equilibri intersectorial que ens faci no-dependents del turisme ni tenim un territori devastat de xalets i urbanitzacions. Tenim emperò potencialitats: paisatge i illaïtat. I també la capacitat de repensar el nostre model econòmic a partir d’aquest eix vertebrador que, tanmateix, és qui dóna valor afegit a la nostra oferta turística. Aquesta, em pensava, era la gran línia de consens per a un treball constructiu a favor de totes les nostres empreses, camp, indústria, serveis. Però no, ara resulta que el PP ha fet seu el leitmotiv més retrògrada: Menorca està excessivament protegida. La protecció, diuen, és la causa de la crisi a Menorca. Tornen afirmar –falsament- que és el territori ocupat (per xalets, hotels rurals, camps de golf, noves instal·lacions lúdiques, infraestructures sobredimensionades,…) i no el territori ordenat i cuidat qui dóna valor diferencial a l’illa. Tornen al vell discurs fracassat.
Alguns pensam d’una altra manera i diem que és precisament el territori la palanca de canvi més important que tenim per transformar el turisme i fer front als nous reptes. Una transformació que no farem amb més formigó sinó amb innovació, capital humà i tecnologia.
–
Si bé es cert que el PP està dificultant el consens no s’ha de donar per impossible.
Els sectors econòmics turístics de Menorca crec que majoritàriament deuen mantenir una via que possibilita el consens i que podria arrossegar el PP.
O els hotelers i empreses turístiques actualment implantats a Menorca volen més hotels, grans infraestructures, desprotecció del territori…? Jo entenc que no.
D’acord, totalment d’acord. El PSM ha d’anar -anirà- absolutament desacomplexat i sense prejudicis a parlar a qui calgui per assolir un gran pacte turístic, però (i no és un PERÒ a la contra sinó a FAVOR) serà també necessari un esforç en el mateix sentit per part d’alguns sectors econòmics que, tradicionalment, s’han posicionat políticament -per activa i/o per passiva- al costat de la dreta, avui dita PP. Un pacte real i eficaç requereix posar totes les cartes sobre la taula, i prioritzar el consens, la transparència, la voluntat dels menorquins, els interessos del sector propi de l’illa,…. el rigor i les fites, els horitzons. Mai hauria estat massa tard fer una cosa així, però avui és imprescindible i urgent.
Pedrito,
El problema és com juguen i a què juguen els grups que exerceixen de veritables lobis i de corretges de transmissió dels empresaris, així com les seves aspiracions particulars. En pura lògica qualsevol comerciant ha de voler protegir l’illa de les grans superfícies, i qualsevol hoteler és el primer interessat en que no es construesqui cap més hotel ni bloc d’apartaments. Però, és açò el que defensa PIME i CAEB? Per què tant de merder amb l’ordenació comercial, quan la normativa del Consell el que fa precisament és protegir els comerciants menorquins?