–
Pensa Menorca i digues en veu baixa noms a l’atzar de pobles i de cales fins que se’t transfiguri el gest i sentis que la sang et batega a ritme a d’illa.Miquel Martí i Pol
Deia en un anterior post-it que per a governar sobiranament Menorca (i decidir el model territorial i socioeconòmic) és imprescindible tenir el control de la gestió dels ports i de l’aeroport. Açò és així en qualsevol territori, però és absolutament determinant en una illa.
El pes dels ports respecte dels transport de passatgers no és ni de prop tan significatiu com el de l’aeroport, açò és ben cert, però sí que tenen la seva rellevància en el transport de mercaderies i en la gestió de l’activitat nàutica, tant pesquera i recreativa com turística. Cal dir en aquest sentit que al transport de passatgers li resta una qüestió fonamental: igualar el descompte de resident del transport marítim interinsular (avui del 25%) al del transport aeri (actualment del 50%). El transport regular amb barco mai podrà substituir a l’avió però ha d’existir com una alternativa diferent i atractiva.
En qualsevol cas, el que val la pena posar de relleu és que la gestió dels nostres ports és fonamental tant per a ordenar l’activitat comercial i turística com per evitar la pressió caòtica i destructiva de les embarcacions nàutics sobre la costa. Hem d’assumir d’una vegada que la vorera és un dels grans valors de la illaïtat. Gestionem-la bé. En aquest sentit val a dir que la reivindicació social d’un pla d’ordenació integral i insular de la costa, conegut com a PIC (i que avui ja és un plantejament assumit pel Consell de Menorca), és absolutament necessari i del tot coherent amb aquesta voluntat de gestionar responsablement l’illa, tant des del punt de vista ecològic i paisatgístic com econòmic i social.
Responsablement, havia escrit només, perquè sobiranament ara per ara no és possible. La costa és avui propietat de vàries administracions. El port de Maó és del Ministeri de Foment (Autoritat Portuària), el port de Ciutadella i de Fornells del Govern de les Illes Balears (Ports de Balears), i la resta del Ministeri de Medi Ambient (Demarcació de Costes). Cada una funciona independentment i amb criteris absolutament dispars, poques vegades consensuats amb els municipis implicats, i mai acordats amb el Consell de Menorca, que són els que tenen competències en urbanisme i ordenació del territori. No seria més lògic (i fàcil, i eficient, i subsidiari) que una sola entitat, controlada pel CIM, pogués actuar (a partir del PIC i del PTI) sobre tota la vorera? I què ho pogués fer amb exclusivitat a partir de la voluntat democràtica (i parlamentària) de l’illa o el seu arxipèlag? I ho podria fer tant si actua com a propietari sobirà com si ho fa com a propietari competent, que és, si més no, un exercici de pre-sobirania. No hi ets per decidir, però et deixen decidir. No és un mal camí.
El caos a la costa només perjudica la illaïtat: iots dins la platja, preus impossibles per a les petites embarcacions d’oci, golondrines a tota hora i a qualsevol lloc, duplicitat d’infraestructures portuàries (amb els seus costos d’inversió i de manteniment), visió segmentada del litoral, etc. Tot açò perjudica els valors ambientals i paisatgístics, perjudica l’activitat econòmica i perjudica la voluntat dels menorquins. Vet aquí un altre deure que resta pendent.
–
