–
17 de gener, Diada Nacional del Poble de Menorca. Dia en què la comunitat d’aquesta illa celebra la seva menorquinitat. Ni balearitat ni espanyolitat. Hi ha un temps per a cada cosa, i ara li toca a l’illa d’argent. Aquesta es celebra a si mateixa, fent de la menorquinitat un contenidor d’infinites formes de pensar, sentir i viure. Perquè la cultura, el paisatge i la illaïtat no són casualitats insignificants. Idò sí, és menorquí qui viu i fa feina a Menorca, però també és necessari sentir-se i voler-se dir menorquí.
La menorquinitat fa dels habitants d’aquesta illa un subjecte cultural i històric. Alguns voldríem que aquest imaginari -tan real- també actués com a subjecte polític, perquè Menorca fos protagonista del propi destí. Som menorquinistes.
I els menorquinistes, a més de celebrar la menorquinitat reivindicam (la) sobirania. Capacitat per a decidir sobre el nostre territori i paisatge, sobre el model econòmic i social, sobre les prioritats socials. Amb dependències i independències, però amb voluntat de prendre decisions per al millor benestar dels menorquins.
Ara per ara no podem esquivar cap esforç. Tenim la responsabilitat de desenvolupar allò que diu l’actual Estatut d’Autonomia (que no és l’Estatut del menorquinisme polític, però que segur que és un excel·lent instrument per a fer camí): fer del Consell de Menorca l’autèntic govern de l’illa. I per açò cal actualitzar el finançament, transferir les competències (transferir-les amb autèntica vocació d’horitzontalitat, acabant d’una vegada amb la injustificable burocratització institucional) i actuar amb convicció i lleialtat als ciutadans.
Així idò, bona festa de la menorquinitat.
–
