Ahir vaig llegir
És cert, com diu en Francesc Florit Nin en la presentació o el mateix Miquel Àngel Limón en el seu article, que les nostres institucions i la nostra societat civil en general han dedicat poca atenció a les històries més particulars, més properes, però més universals, d’aquells que van ser perseguits, empresonats, torturats i assassinats als camps de concentració i d’extermini nazi. És cert, però val la pena de no deixar-se les excepcions. Per açò m’ha sorprès comprovar com el llibre no contempla el treball realitzat l’any 1995 per l’Ateneu Alternatiu Sa Sínia i publicat en forma de monogràfic al seu butlletí, en motiu de l’Any Internacional de la Tolerància i del cinquanta aniversari de l’holocaust nazi. En Miquel Àngel Limón fa referència a la publicació Boínder de l’any 1985 que dedica gran part de les seves pàgines a “reconstruir una part del dolor intens que el nazisme infligí als menorquins que tomballejaven exiliats per França en esclatar la Segona Guerra Mundial”, com diu ell mateix. I diu després: “Llavors s’havia commemorat el quarantè aniversari de l’armistici, i la revista redactà un editorial titulat: “Nunca más”: probablement el primer i únic, a hores d’ara, que s’ha publicat a la premsa insular sobre l’afer”. Més endavant hi afegeix: “No conec altres aportacions recents a la reconstrucció de les pàgines letals del nazisme respecte de les víctimes menorquines.” Estic convençut que en Miquel Àngel m’entendrà si dic que em veig en l’obligació de matisar aquesta informació des d’una intenció absolutament constructiva. La publicació del Boínder de l’any 85 és cabdal en la recuperació de la memòria històrica de les persones que van lluitar per la llibertat i la democràcia, però Boínder no és l’única ni la darrera. Com deia abans, el 1995 Sa Sínia edita un especial titulat NN. Per la dignitat humana on combina la recerca històrica, el treball periodístic i la reflexió ètica d’aquells dramàtics fets.
He cregut que valia la pena escanejar algunes de les pàgines de la revista en reconeixement a tots els sinierus (membres de l’Ateneu Alternatiu Sa Sínia) d’aquella època, i dels autors dels diferents treballs de la revista NN. Per la dignitat humana.
Bon article que em recorda els anys de s’Ateneu Alternatiu Sa Sínia, la lluita per la pau, l’antimilitarisme, la solidaritat, la cultura i la identitat… Temps de somnis i utopies. Una abraCada des de l’Ateneu a l’exili.
Com estàs Oscar? On ets ara? Què fas? Ja saps que si necessites el meu bloc per divulgar la teva feina ho pots fer. Sa Sínia encara gira els seus catúfuls.
Ei Nel, gràcies per publicar aquest article meu!
El trobaràs, el trobareu sencer en aquesta direcció:
http://mpons.blogspot.com/search?q=mathausen
Una abraçada i bon estiu!