Ahir, a la fi, vaig visitar l’exposició La imatge de Menorca, Canvis en el paisatge durant el segle XX, a la Sala del Roser, a Ciutadella. Ni fet a posta. M’explic: la coincidència d’aquesta mostra de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca amb els meus anteriors escrits –post-its- al bloc no podia ser més oportuna. L’exposició ens mostra com ha canviat l’illa i el seu paisatge durant el passat segle a través de les imatges del fons de postals i fotografies de l’Arxiu. D’aquesta forma podem veure com el paisatge es va transformant a mesura que la societat i el territori incorporen noves activitats, en especial aquelles que estan relacionades amb el turisme. De fet, el paisatge és un reflex del model socioeconòmic de cada moment. Hi ha un paisatge d’abans i de després de 1967, data d’inici del primer aeroport i en certa manera data de referència que simbolitza la línia de sortida d’un recorregut cap a una nova estructura econòmica on el turisme esdevindrà una activitat de primer ordre. El turisme, emperò, pot ser com aquella espasa de doble fulla, que talla en el sentit de posar en valor el paisatge i talla també en el sentit de malmetre’l. Quin és el turisme que hem de promoure? I quina és l’activitat agrària i industrial que necessitam? En tots els casos caldria dir el mateix: aquella que es regeix per la sostenibilitat, és a dir que és perdurable en el temps. Sostenibilitat ecològica, econòmica, cultural i paisatgística. Les quatre coses van agafades de la mà.
Des del meu punt de vista, el bon turisme serà aquell que es construeixi lògicament a partir de respondre de forma ordenada aquestes preguntes. Què no esteim disposats a renunciar? Què pot oferir Menorca al visitant? I què vol oferir turísticament parlant?
Durant els anys 70, anys de “ordeno y mando” franquista, Menorca no va poder decidir el seu futur turístic i es van construir hotels en la línia del que marcaven els estàndards del mercat: hotels alts a peu de platja. I açò, per molt que ens afanyem a negar-ho, no ha canviat massa. Els estàndards del mercat segueixen sent si fa no fa els mateixos. El mercat, allò que es diu com “el que demana la gent”, aquest mercat de mà invisible que avui, en temps de crisi profunda, es criticat fins i tot pels neoliberals de l’economia, segueix fent la seva feina. “El que demana la gent” segueix reclamant joguines cares, sofisticades i moltes vegades inútils. L’actual aeroport n’és el millor exemple. Tenim unes instal·lacions sobredimensionades, cares, ineficaces i de poca qualitat. Açò sí, tenim l’aeroport que demana la gent, diuen el profetes del progrés. Torna ser el miratge del ciment, de la infraestructura. Menorca necessita bones instal·lacions amb uns bons serveis. Un aeroport més dimensionat amb més connexions i amb preus molt més raonables. Tenim un aeroport modern, sí senyor, però seguim pagant 95€ per anar a l’illa més propera. Així no hi ha qui construeixi una comunitat. Quatre illes mal comunicades no són un país, són una immensitat. Cal reconèixer-ho: hem esgarrat el punt de mira.
No necessitam grans infraestructures, sinó bones infraestructures amb bons serveis. I el tema de l’ampliació de la carretera general o dels camps de golfs torna a incidir en la mateixa dinàmica per a no resoldre res. Ni una cosa ni l’altra solucionarà el tema central del model econòmic i del model turístic menorquins. No ens hauríem de deixar emmirallar de nou per idees ofenoses que destorben el punt de mira. El més raonable segueix sent mirar globalment l’illa, deixar tant corporativisme i pensar el futur com a país (amb el seu paisatge).
Nel, vols dir que el principal problema del turisme a Menorca no és el fet que és gairebé impossible accedir-hi? Les portes estan tancades per a moltíssima gent que segurament hi vindria encantada, però arribar-hi és excessivament car.
.
Tothom a l’estranger, sobretot a Anglaterra, a Alemanya i a Itàlia, i també a l’Estat Espanyol, tothom sap quins són els encants de Menorca, però l’illa no és al seu abast. L’única manera de passar-hi les vacances és a través de viatges organitzats per touroperadors, els paquets de tot inclòs, els package holiday, i no sé a Anglaterra però a Alemanya, potser el país amb més conscienciació ecològica, el Pauschalreise no és precisament gaire ben vist. A més, aquest turisme ja sabem que no ajuda gaire a dinamitzar els altres sectors de l’economia illenca.
.
Qualsevol altra persona gairebé ni es pot plantejar a tall individual venir a Menorca. No s’ho pot permetre, solament el vol ja és caríssim i ho tindrà dificilíssim a l’hora de trobar allotjament alternatiu a bon preu. En canvi, aquest és el turista que podria fer moure l’economia de l’illa, la de la gent vull dir. Crec que és urgent que com a mínim s’abarateixin els preus des de Palma, Barcelona i Madrid i que es creïn si és possible vols regulars a l’estiu des d’altres capitals europees. Si no, i no vull ser apocalíptic, tal vegada sí que hi haurà gent que s’ofegarà per manca de feina. Vols dir que no va per aquí la cosa?
I tant que sí. Estic totalment d’acord, Miquel. És clau el tema dels preus i de les connexions. Tens tota la raó. Gràcies per dir-ho.