–
Un país està fet de moltes coses, però sobretot està fet de gent. És la gent la que fa història, cultura, patrimoni,… i és la gent la que genera benestar, drets –i deures-, i molts altres estris innecessaris. És la gent, amb els seus sentiments, les seves raons, les seves voluntats, la seva consciència, la seva identitat, la que fa que una nació sigui una realitat immaterial i material, simbòlica i jurídica, vital i instrumental.
Un país està fet de gent, i és la gent la que fa un país. I un país i la seva gent, junts fan un paisatge. Perquè paisatge ve de país. La terra ens ve donada, l’illa ja existia, però el paisatge, igual que el país, el construeix l’home i la dona. Abans tot era només natura, ara en canvi tot és un mosaic mig natural mig artificial. Natura intacta i verge. Cultura urbanitzada. Mestissatge entre la força entròpica de la terra i la força ordenadora de l’home. Açò és el paisatge, la natura desnaturalitzada en escala de grisos (o de verds, i de blaus). El paisatge està fet d’una particular combinació entre allò que ens ve donat i allò desitjat, entre la terra i la gent. “Sense paisatge no hi ha país”, diu el cantautor Josep Tero.
Sí, el paisatge és el mirall del país, on no hi ha imatge si no hi ha imaginador, on no hi ha realitat si no hi ha observador, on la percepció de la realitat depèn de la realitat del perceptor. Paisatge és un mot molt recent, modern seria la paraula idònia per a descriure-la. L’any 2000 el Conveni Europeu del Paisatge el descrivia com “una àrea percebuda per la societat, el caràcter de la qual és el resultat de l’acció i la interelació de factors naturals i humans”. Acció, de l’home i la natura. Percepció, de l’home del segle XX i XXI. I la percepció no depèn només de la vista, sinó també de les idees, del coneixement, dels valors, dels desitjos, del sentit estètic, de la matèria gris.
El paisatge no és l’entorn on s’hi troba un ric patrimoni natural i cultural. El propi paisatge és avui un patrimoni en el sentit sociocomunitari d’allò que és valorat i vol ser preservat. Però el patrimonial no ha de servir per arraconar el valor estètic i emocional, ni tampoc la dimensió simbòlica que té per a qualsevol país, i especialment per a un país que és illa, i per un país que és Reserva de Biosfera.
Quin paisatge volem? Quin país serem?
–
Foto de Danimenorca
