Enguany es compleix el segon centenari del naixement de Charles Darwin, autor de L’Origen de les Espècies, una obra fonamental en la història de la biologia i de la ciència en general, sobre l’origen i l’evolució de les espècies. Amb Darwin es concreta l’esforç humà per intentar oferir una explicació racional de la naturalesa sense recórrer a poders sobrenaturals. No va ser el primer ni l’únic en encetar la conquesta del saber, és cert. Ja en la filosofia grega hi trobam molts intents d’explicar el món sense invocar als déus de l’univers. La gran diferència emperò és que Darwin inicia el seu treball a partir de l’observació, de la sistematització, de l’elaboració d’hipòtesis, per avançar a través del camí de la contrastació, de la refutació, de la revisió, i de la construcció d’una teoria. És el camí de la raó front el de la creença. De la veritat racional i raonable front la veritat absoluta.
El centenari de Darwin hauria servir per a fer història i posar èmfasi en la importància de la ciència en la societat moderna. També per a recordar que les teories neocreacionistes del Disseny Intel·ligent tan de moda als EUA, i tan reivindicades a Europa per part dels sectors clericals catòlics més conservadors, són legítimes, evidentment, però no raonables ni racionals. En la nostra escola pública poden ser explicades (han de ser explicades, crec jo), però no adoctrinades.
També val la pena tenir en compte aportacions com les de Richard Dawkins, autor d’obres com El gen egoista, o més recentment de The God Delusion (encara no traduïda al català) en la qual a més d’afirmar la improbabilitat de la hipòtesis de Déu, critica amb molta duresa la vinculació que fa l’Església catòlica entre allò natural i la moral. Dawkins veu en aquesta vinculació la causa de molts horrors comesos per l’Església en nom de Déu. El biòleg i escriptor britànic posa com exemple els arguments bíblics utilitzats pels predicadors del sud dels EUA per justificar l’esclavatge d’africans, dient que eren descendents del fill pecador d’Abraham; o les creuades contra el pagans o heretges que no es convertien al Cristianisme i eren assassinats. La mateixa lògica argumental serveix avui a l’Església, segons Dawkins, per a defensar la discriminació, la marginació i l’exclusió dels africans, pagans i heretges moderns del segle XXI. Quins són els africans, pagans i heretges del segle XXI? Tots aquells que no viuen segons la recta moral de la doctrina catòlica.
Així idò, esperem que l’efemèride de Darwin no es resolgui només en l’àmbit del naturalisme, i serveixi també per vindicar el valor i la superioritat de la ciència i de la raó front de la superstició i la creença.
“El gen egoista”, sí que es troba en català? Per quina editorial? És que m’interessa saber si en català és oficialment “mem” o “meme”.
Home, “mem” és un neologisme inventat per Dawkins per explicar precisament l’herència cultural. En francès, castellà, anglès i alemany s’utilitza “meme”, però el termcat (de l’Institut d’Estudis Catalans) ha acceptat el terme com a “mem”.
Cercaré el llibre de la meva època de biòleg i m’ho miraré, tot i que no és de fiar. La incorporació al Termcat com a “mem” podria ser posterior a la publicació del llibre.
No sabia que el Termcat ja hagués pres una decisió amb aquest terme. Em creia que només es podia acudir al llibre com a font a citar i que aquest no s’havia publicat en català. Gràcies.
Benvolgut Nel,
Des de les illes, ens unim a les vostres esperances en torn del predomini de la ciència i la raó, així com a la celebració d’aquesta important efemèride (http://www.anydarwin.cat)
Feliç any Darwin!
Jaume,
havia visitat la pàgina i consultat el programa de conferències que s’ha organitzat. Em sembla fantàstic! Ara veurem si arriba alguna cosa a Menorca, esperem que sí.
Gràcies per la teva entrada.