—————
Amb el darrer quadern Cristianisme i Justícia (nombre 157) que edita la Fundació Espinal, s’adjunta el document L’integrisme com a heretgia, elaborat per l’Àrea teològica de CiJ. Pens que és molt oportuna la seva reflexió, especialment quan prové de les interioritats de l’Església catòlica (des del poble més que no des de la institució). Aquests són alguns dels paràgrafs que s’hi poden trobar:
“L’integrisme domina allà on la Revelació és caracteritza primàriament com un sistema de frases vertaderes que cal creure, presentades des de dalt i on, en conseqüència, es posa la forma per damunt del contingut, i el poder per damunt de la creu.”
“L’integrista tendeix, per tots els mitjans públics o privats, en primer lloc al poder políticosocial de l’església, a fi de predicar, des d’aquestes ciutadelles i trones conquerides… les benaurances i el Calvari!”
“L’integrisme s’esforça a reproduir de manera nova, i dins l’Església, l’antiga aliança entre el poder espiritual i el poder mundà. A partir d’aquí s’entenen els constants acostaments entre l’integrisme eclesiàstic i el totalitarisme polític.”
“Hi ha en l’integrisme una manca de confiança en la veritat, un amor insuficient a la veritat, que no arriba a reconèixer-la i a honorar-la en les seves realitzacions relatives.”
Aquest integrisme no és malauradament un anacronisme. És una realitat que s’exerceix des d’instàncies catòliques com la Conferència Episcopal Espanyola, mitjans de comunicació propietat de l’Església espanyola o la mateixa Santa Seu. Però caldria no caure en les identificacions reduccionistes. També des d’altres indrets menys estridents però no menys eficaços es promou aquest integrisme o clericalisme.
Dilluns dia 1 de desembre es celebrava el Dia mundial de la SIDA. Les xifes de morts per aquesta malaltia són esfereïdores. La veritat racional (científica) i raonable (ètica) diu que contra tanta inhumanitat la millor arma és la prevenció, i avui per avui aquesta prevenció es diu preservatiu. Certament, s’ha de tenir molt poca “confiança” i “amor” a la veritat per a predicar una moral contrària a la racionalitat i raonabilitat. Açò és integrisme.