El mes passat, concretament dia 15 de juny, el diari Ultima Hora Menorca publicava una interessant entrevista a Joan Febrer, rector de la parròquia de Sant Bartomeu de Ferreries. Tenc el rar costum de guardar –i cada dia ho faig de forma més selectiva i restrictiva- tots aquells articles o entrevistes d’anàlisi que arriben a les meves mans i que d’una forma o altra pens que valdrà la pena tornar llegir en el futur. L’entrevista den Joan és sense cap dubte una d’aquestes aportacions valuoses que val la pena llegir i pensar i, per què no, repensar també. No puc negar el meu apreci i admiració a Joan Febrer, i tal vegada per açò la seva opinió ha actuat en jo, en aquests moments, de bàlsam reconciliador i esperançador. El seu és un llenguatge que convida al diàleg i a l’aproximació entre els que es troben en la discrepància per a trobar espais de comú unió. Cada vegada estic més convençut que molts debats polèmics tenen el seu origen en el malentès, en una defectuosa comunicació, i també en intencions amagades que no s’expliciten.
Podria dir que compartesc la immensa majoria de les opinions i reflexions que fa Joan Febrer a l’entrevista. I açò que la meva posició és declaradament agnòstica i laïcista, que no in-trascendental i antireligiosa. I és que, com deia, els llenguatges que utilitzen les posicions confrontades, en moltes ocasions, contenen codis i significants absolutament contradictoris o distints. És per açò que en aquesta societat democràtica el que ens cal és molta voluntat i convicció de diàleg, d’enteniment, d’empatia. Fixi’s que, fins i tot, estaria d’acord amb la resposta que dóna en Joan quan el periodista li demana “Según usted, ¿un estado debe ser laico?” (Quin absurd haver de reproduir en castellà una entrevista que se que s’ha fet en català, no? I per fidelitat al text, tampoc no la pens traduir ara. Encara em deman quan podrem viure amb normalitat la nostra llengua. En Llorenç Allès parla català, en Joan també, i jo igual, però la transcripció que ha fet el periodista del que ha dit el rector i que jo ara llegesc és en castellà. La raó? Cal pensar que hi ha gent que viu, treballa i estima a Menorca que només entén el castellà? Ho saben açò els autors intel·lectuals del Manifiesto?). Perdó pel llarg parèntesi. Aquesta és la resposta –de nou en castellà- den Joan:
“Laico sí, laicista no. Laico significa que se mantiene neutral en el tema religioso, sin otorgar privilegios a nadie pero respetando la libertad. Laicista implica querer relegar las religiones a la esfera privada. Cierto que la religiosidad es estrictamente personal y libre, pero también se manifiesta públicamente y tiene una dimensión pública. Hacer esto último sería una exageración.”
Sí, sí, hi estic d’acord. Entenc i compartesc el que és el contingut del text encara que no el subscriuria, perquè en el meu llenguatge les paraules que utilitza en Joan tenen altres significats, o matisos, o consideracions. L’important és, emperò, que estic d’acord amb l’essencial; jo i crec que molts dels laïcistes d’aquest país assenyat. Com expressaria jo el mateix? Doncs……..
Jo em qued amb les paraules de Joan XXIII al Concili Vatricà II: “la llibertat religiosa no és un mal menor, sinó un bé major, doncs més val una Església amb pocs fidels però convençuts que no amb molts d’obligats”. Aquesta Església sí mereixeria el meu respecte, i no la de Benet XVI o Rouco Varela!!
Sí, t’entenc perfectament. La institució eclesiàstica d’avui rau en l’involucionisme, en el retorn a la situació preconciliar de conflicte entre Església i món. Davant la secularització i el pluralisme l’Església ha optat per tancar el missatge en una caixa de veritats eternes des d’on pretén interpretar els esdeveniments.
Jo mateix podria ser molt crític amb aquesta Església que tant dolor i horror causa (i ho dic en present) al món, però no podem quedar sempre instal·lats en aquesta posició. És necessari obrir ponts de diàleg per tal d’evitar nous sectarismes i totalitarismes. I sobretot no oblidar que l’Església també és diversa.