És ben cert que la indignació no és patrimoni de ningú, i que fins i tot qui està en el govern i pren decisions que són contestades per la ciutadania té el dret d’indignar-se. Però no capgirem les truites, qui ha decidit iniciar un projecte de modificació d’un espai públic tan singular com la plaça des Pins de Ciutadella és l’Ajuntament. I aquest ha decidit fer-ho sense el consens ni l’acord amb la resta de formacions polítiques, entitats ciutadanes i veïns. Aquest és per jo el primer gran error. Un error que posa de manifest la manca de definició d’un projecte de ciutat, i d’un planejament urbà que sigui coherent amb aquell. Modificar tan substancialment el centre i nucli de la ciutat no pot ser una qüestió de valentia política -com diuen uns- ni de silencis irresponsables -com practiquen altres- sinó que ha de ser una qüestió de sentit comú. Sí, d’açò que reclamen tant alguns quan no ho han practicat fins ara. Per treballar amb sentit comú calia posar en funcionament allò que el Ple de l’Ajuntament de Ciutadella va aprovar per unanimitat que es diu Projecte educatiu de ciutat i que preveu com a eix vertebrador la transversalitat, és a dir el treball tècnic interdisciplinar (amb tècnics urbanistes i tècnics de les àrees socials i ambientals), supramunicipal (amb la participació de tècnics externs) i amb participació dels sectors socials implicats (en aquest cas és evident la implicació dels veïns, les associacions de comerciants, les entitats cíviques, etc.).
Mirin vostès, jo no estic d’acord a situar un aparcament de més de mil places de cotxe a la banda interior de la Contramurada, i en canvi som partidari d’ubicar bosses d’aparcament a l’exterior d’aquesta, evitant així l’efecte cridada al centre en cotxe particular. Crec que aquesta mesura seria molt més coherent amb la idea de promoure un centre més habitable, més per als vianants, més respectuós amb la singularitat del nucli d’una ciutat històrica. Tanmateix, també pens que no serà possible recuperar una zona boscosa com l’actual de pins por sobre d’un aparcament, i que en tot cas serà una plaça d’arbusts o de pins aïllats, com es va fer a l’Esplanada a Maó. Crec que ha quedat demostrat que una immensa majoria de ciutadans (que poden ser tant del PP com del PSM, com de qualsevol altre partit) volen conservar un espai boscós fresc i ombrívol (com l’actual plaça des Pins) al costat d’una plaça oberta i assolellada (com la plaça des Born).
Bé, idò, deia que aquest és el model que jo voldria per a Ciutadella, però tanmateix assumiria amb assentiment i sentit democràtic qualsevol altra proposta, inclosa l’actual de l’equip de govern del PP-UPCM, si aquesta hagués obtingut un suport suficient de la resta d’implicats en el govern (partits de l’oposició, entitats ciutadanes, etc.). No és així, o per ara almenys ningú pot demostrar que sigui així. Vol dir açò que l’equip de govern té legitimitat per prendre decisions com aquestes? No, en absolut. L’equip del PP-UPCM té tota la legitimitat política que donen els vots i que dóna governar, però no tenen la legitimitat que dóna, a més a més, una forma de governar amb la participació i el sentir de la ciutadania.
No m’ha agradat mai una certa forma d’al·ludir al sentit comú per reafirmar una determinada posició política. Perquè què és el sentit comú? El sentit comú és allò que és acceptat per una àmplia majoria; és la forma comuna de sentir o de pensar que es considera evident o acceptable. Aquest ajuntament actua, per tant, sense sentit comú, sense el comú sentir dels ciutadans. La ciutadania vol participació, i així ho va fer saber dijous amb la manifestació pública a la plaça i a l’Ajuntament. És un mal favor, molt mal favor el que ha fet la regidora d’Educació, Antònia Benejam, en criticar la participació d’infants (amb els seus pares) en l’esmentada manifestació i argumentar una presumpta manipulació d’aquests per part del partits polítics participants en l’acte. Els infants també han de poder opinar (o acompanyar l’expressió dels seus majors), han d’aprendre a opinar (sense insults ni desqualificacions personals), i a participar de la vida de la ciutat; i el Consell infantil era una eina al servei d’aquest objectiu. Per cert, s’ha tractat aquest tema en el ple infantil? Quants projectes de definició de l’espai públic s’han executat amb la seva participació? Com sempre, la manca d’arguments obre falses dreceres. La drecera de centrar els fets de dijous en la presència de menors és manipuladora. La drecera de pensar la contestació ciutadana com un acte incívic no porta enlloc. La necessitat de sentit comú (de l’Ajuntament) sempre acaba provocant respostes per cridar l’atenció. Açò ho practiquen fins i tot els militants del PP cada dia quan reclamen a Rajoy major transparència i participació en la definició del seu partit.
Així idò, un poc menys d’indignació i un poc més de recerca del comú sentir. Crec que és de sentit comú.
Altres articles sobre el mateix tema:
La ciutat i els seus pins (13 de maig del 2008)
Plaça des pins (i la desafecció política) (30 d’abril del 2008)
