Hi ha en l’artesà una sèrie de qualitats que també haurien de ser pròpies del mestre-educador.
El tempo
L’artesà sap que cada peça i cada creació té el seu tempo, el seu temps intern. Educar a l’escola també té un temps propi, inherent, consubstancial. Els currículums i les programacions escolars semblen moltes vegades índexs enciclopèdics, molt concrets i massa estructurats. El calendari escolar hauria de ser un calendari de temps per educar, i no només per executar continguts.
La plasticitat
L’artesà treballa amb les mans, que donen forma i plasticitat a l’objecte creatiu. El mestre en canvi treballa amb les intel·ligències, que també són plàstiques, modificables, educables. L’escola d’avui ja no és l’escola de la intel·ligència cognitiva, sinó l’escola de les intel·ligències múltiples i de la intel·ligència emocional.
La individualitat
L’artesà no treballa en sèrie ni amb masses, treballa individualment cada obra. L’alumne és també in-generalitzable, sempre únic, sempre individual. I per treballar amb la individualització suficient és necessari no concebre les escoles com centres de masses: massa grans, massa despersonalitzats, amb massa alumnes. En els centres de masses esdevé més important el reglament disciplinari que el projecte educatiu de centre.
La bellesa
L’artesà cerca l’equilibri entre la bellesa i la utilitat. En l’educació açò també hauria de ser així. L’escola no és només un centre d’habilitació per sobreviure i adquirir les habilitats necessàries per esdevenir un ésser autònom. L’escola ha de ser també un centre d’aprenentatge per viure i conviure, i assaborir així la bellesa de la relació amb l’altre, quan l’altre és l’amant, és l’amic, és el veí, és el ciutadà, és l’alumne, és ell mateix.
