He llegit al bloc personal de Francesc Sintes (El Claustre de Shangri-la, a http://francescsintes.illencs.com) l’article titulat “Veure la televisió a Ciutadella”, que després han publicat també alguns mitjans de comunicació escrits de Menorca, en què l’autor denuncia, amb tota la raó del món, les dificultats que té per veure els canals de televisió TV3 i Canal 33. En aquest article Francesc Sintes esmenta algunes de les actuacions duites a terme pel Consell Insular de Menorca durant el temps que vaig assumir la responsabilitat del Departament de Cultura, Educació i Joventut, i reclama respostes urgents dels nous mandataris. Aprofit idò l’avinentesa per recuperar un tema tan polèmic com urgent, i reiterar la meva militància (ara des de la política no institucional) per assolir un objectiu molt concret i clar: que al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears puguem veure les televisions de la resta de comunitats de parla catalana. Cal no oblidar que aquesta era ja la raó de ser del conveni signat el 7 de maig del 2004 entre el Govern de les Illes i el Govern de la Generalitat, a través dels presidents Jaume Matas i Pasqual Maragall, totalment vigent avui, i que encara no s’ha materialitzat en cap resultat remarcable.
Tanmateix, emperò, aquest objectiu immediat no pot emboirar un objectiu més ambiciós i irrenunciable, que passaria per l’establiment de relacions federalitzants entre les entitats audiovisuals públiques dels Països Catalans. És una evidència dolorosa que sense un espai català de comunicació serà difícil assolir una certa normalitat per a la vida cultural del català a Europa i al món globalitzat. I dic que és dolorosa perquè la fragmentació i separació dels territoris històrics del català va suposar també una fragmentació i separació de les competències sobre comunicació i cultura, avui difícils d’intercomunicar. Segur, per sort, que la nova etapa de l’Institut d’Estudis Baleàrics, de la mà de Sebastià Serra, servirà per tornar obrir la porta de l’Institut Ramon Llull com un espai de comunicació cultural efectiva i necessària entre tots els territoris de parla catalana. En tot cas, sobre aquest tema val la pena llegir l’apartat “Quin espai de comunicació?” del llibre Països Catalans, en plural (Editorial Moll), impulsat per l’intel·lectual nacionalista Damià Pons.
Però retornem al tema concret que planteja F. Sintes. Des del meu punt de vista l’article recull tres (o quatre) qüestions diferents. La primera es refereix a l’apagada analògica. Aquesta és, sense cap mena de dubte, la qüestió més important i urgent. La implantació definitiva de la televisió digital terrestre (TDT) prevista per al 2010 impedirà la recepció dels canals de la resta de comunitats autònomes, que en el nostre cas suposa deixar de veure, entre d’altres, TV3 i Canal 33. Cal demanar-se unes quantes coses en aquest sentit: per què la nova llei estatal de televisió territorialitza la recepció dels canals? Té sentit, i futur, una televisió digital limitada per un criteri territorial quan Internet (i la futura televisió per Internet) és oberta a tot el món? Per què no es va tenir en compte la realitat cultural i lingüística de les comunitats amb llengua pròpia en l’assignació de canals? No m’entretindré exposant responsabilitats i incompliments, perquè ara m’interessen –i urgeixen– les respostes. I en aquest cas la resposta és, com bé ja vam defensar des del Consell Insular de Menorca, que el Ministeri d’Indústria atorgui almenys un nou múltiplex (cada un d’ells amb capacitat per a quatre canals) perquè les Illes puguem rebre diversos –tots si pot ser– canals en llengua catalana d’altres comunitats autònomes. Aquesta va ser també l’opció que es va resoldre com a millor alternativa per afrontar la situació actual, en la reunió mantinguda a Barcelona entre el director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), Joan Majó; el director insular de Cultura i Educació, Francesc Pons, i jo mateix. No només es va concloure que aquesta era la millor solució sinó aquesta havia de ser la solució que s’anticipés al 2010. Què calia fer, aleshores? Que es reunís la comissió mixta creada arran del conveni del 2004, i que ambdós governs –el balear i el català– reclamessin al Ministeri d’Indústria la creació de nous espais digitals per donar cabuda a les nostres televisions autonòmiques en català. Així ho va aprovar el Ple del CIM i en aquest sentit va instar el Govern balear, així ho va reclamar a l’Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears (EPRTVIB), i així ho va sol·licitar al govern de la Generalitat.
El 20 de maig del 2007 Joan Clos, ministre d’Indústria, prenia precisament la decisió de crear un nou múltiplex per al País Valencià com a fórmula per resoldre la recepció de TV3. Immediatament, el CIM no va dubtar a dirigir-se directament (davant el silenci etern del govern del PP) al Ministeri d’Indústria, en una carta enviada el 22 de maig, per recordar-li les dificultats que té Menorca, i les Illes, en la recepció dels canals catalans del Principat i del País Valencià. Ens temíem que el soroll de la polèmica valenciana fes oblidar, o minimitzés, la problemàtica de les Illes. Vull pensar que la resposta no es farà esperar gaire, per a la tranquil·litat i la confiança dels ciutadans illencs, i que la solució s’accelerarà de forma immediata amb el nou govern progressista a les Illes.
La segona qüestió que tracta F. Sintes es refereix a les dificultats tècniques que té Menorca per rebre el senyal analògic de TV3 i del Canal 33 des que, amb l’entrada en la graella televisiva d’IB3, Cuatro i La Sexta, se’n van redistribuir les freqüències. Aquest fet va ocasionar la necessitat de resintonitzar els canals en el cas d’antenes individuals, o de deixar de veure’ls en el cas d’antenes col·lectives. En aquest cas, el Govern de les Illes Balears i l’EPRTVIB sabien prou bé el que calia fer. Ho diu el conveni signat amb la Generalitat: “el Govern de les Illes Balears es compromet a garantir la distribució i la difusió dels senyals a tot el seu territori, mitjançant la implantació de la xarxa de telecomunicacions pròpia, que, a més, farà la distribució i difusió dels senyals de la televisió de les Illes Balears”. La qüestió concreta de la recepció a Ciutadella és només –no per menor, sinó per addició– un altre episodi de la deixadesa del govern del PP per resoldre qüestions purament tècniques. Ciutadella no rep el senyal de TV3 o Canal 33 per una qüestió purament tècnica de la xarxa de telecomunicacions, d’orientació i ampliació de les antenes distribuïdores de senyals. Cal per tant que algú faci política i encomani als serveis tècnics de l’EPRTVIB que facin la seva feina i reordenin la xarxa per tal que els ciutadans del ponent menorquí puguin rebre correctament el senyal dels canals de Catalunya. Val a dir que aquest va ser precisament l’únic tema –sol·licitar al Govern de les Illes i a l’EPRTVIB la correcta recepció dels senyals– que l’anterior corporació ciutadellenca va aprovar per unanimitat, en el darrer plenari del mandat, a proposta del PSM.
Finalment, hi resta una darrera qüestió, gens menor, abordada per Francesc Sintes: veure en català el handbol, o el rugbi… o el futbol, encara que no comenti aquest darrer. Des que els drets d’emissió del futbol de lliga van passar de FORTA (que agrupava els canals autonòmics) a MEDIApro, només es poden veure els partits a través de La Sexta i en castellà. Alhora TV3 enfosqueix el seu senyal a les Illes Balears quan emet partits de Copa, ja que segons diu només en compra els drets d’emissió per al territori de la seva comunitat autònoma. En aquest sentit, cal dir que IB3 tampoc no va resoldre cap acord amb MEDIApro per poder veure els partits de lliga en analògic en català, cosa que sí que han fet la CCRTV i RTV (Radio Televisió Valenciana). Fer-ho o no, era una qüestió purament de negociacions i de prioritats.
Ara, amb el nou govern progressista a les Illes, és l’hora de resoldre totes aquestes qüestions: la implantació de nous múltiplex per als canals catalans en digital, la recepció de qualitat de TV3 i Canal 33 a tot el territori balear (Ciutadella inclosa), i negociar acords entre la CCRTV i l’EPRTVIB i La Sexta per tal de poder veure el futbol, i la resta de l’esport de competició, en català.
