Els dies 3 i 4 de novembre se celebraran as Mercadal les III Jornades d’Educació Infantil de Menorca, que enguany tractaran el tema de la interculturalitat. Com en els anys anteriors, les jornades pretenen aconseguir dos objectius generals: en primer lloc, ser un espai de reflexió i intercanvi d’idees sobre l’actualitat educativa, que és també l’actualitat social; i en segon lloc, ser un espai de trobada i col·laboració entre les dues etapes educatives, una que va de zero a tres anys, i que s’ubica a les anomenades “escoletes”, i l’altra de tres a sis anys, als centres d’educació infantil i primària. I tot açò es fa des de l’esperit d’un important acord polític i social assolit el juliol del 2004, entre ajuntaments, centres escolars d’educació infantil, professionals dels sector, Consell Escolar de Menorca i, lògicament, el mateix Consell Insular, i que suposà l’aprovació del Pla d’educació infantil 0-3 anys de Menorca. Un acord assolit com tot allò que és estratègic per al futur d’una societat, la menorquina en aquest cas, com un gran “pacte nacional” o com una gran “qüestió d’estat”. No crec que faci falta convèncer ningú del fet que aquest gran acord ha generat importants millores en diverses qüestions de l’educació infantil. Però potser avui sigui necessari recordar que la millora en la xarxa educativa infantil és també una tasca fonamental per aprendre a conviure en aquest món intercultural.
Com deia, doncs, les jornades són un temps de trobada, d’intercanvi, de reflexió i també d’actualitat i innovació per a totes aquelles persones vinculades a l’educació infantil. En les primeres i les segones jornades es van abordar la conciliació familiar i laboral, i l’experiència estètica, respectivament. Enguany toca el torn a la interculturalitat en l’àmbit educatiu, i el títol no pot ser més orientador “Nascuts per a conviure”. De fet, aquest lema és ja una primera presa de posició dels organitzadors, Consell Escolar de Menorca i Consell Insular de Menorca.
Efectivament, la convivència ni avui ni ahir ha estat per a les persones una tasca senzilla. És cert, emperò, que la convivència en les societats globalitzades ha de fer front a un nou repte, el de gestionar la diversitat. Sabíem que el món era divers, amb societats –nacions i/o estats– estructurades internament de forma molt homogènia, amb una mateixa llengua, una mateixa cultura i una mateixa religió. Avui, en canvi, vivim en un món divers, amb societats també diverses, heterogènies, on es parlen unes quantes llengües, la realitat cultural és més complexa i es practiquen religions diferents –o no se’n practica cap. Hem de conviure i aprendre a conviure en aquest nou món intercultural. Cal trobar un espai comú en què puguin coexistir la llibertat individual, la cohesió social i els drets col·lectius de les comunitats acollidores. Perquè seria un error pensar que l’única forma de gestionar la diversitat és apostar per l’homogeneïtat.
En aquest sentit crec que és prou aclaridor el darrer paràgraf del treball de Joan Febrer Torres, autor de l’estudi etnogràfic sobre els nous menorquins Imatges i realitats de la immigració a Menorca (CIM, 2006) i també ponent en les jornades d’enguany, quan diu: “La integració no és una assimilació de la cultura autòctona per part de l’immigrant ni un intercanvi lúdic d’elements culturals, sinó la incorporació d’aquest al conjunt de la societat per mitjà de l’assumpció d’uns mínims codis culturals i uns valors compartits per la majoria, i a través del reconeixement d’uns drets i d’uns deures que l’igualin a la resta de ciutadans pel que fa a les llibertats, oportunitats i obligacions”. I acaba, referint-se als nouvinguts, definint el repte: “perquè aquest passi a ser simplement un menorquí més. Nou, però menorquí”.
Com també diu el mateix estudi de Joan Febrer, l’escola, i estic convençut que l’escola infantil especialment, és un dels espais relacionals més positius per aprendre a conviure en el marc de la interculturalitat, i en general a conviure en aquest món divers i complex. És per açò que l’aposta que ha fet el CIM per millorar i ampliar la xarxa educativa infantil és també una aposta per crear espais d’educació intercultural.
Per analitzar la interculturalitat en l’educació hem convidat, a més de l’antropòleg Joan Febrer, el rector de la Universitat Autònoma de Madrid, Ángel Gabilondo Pujol, i el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Miquel Àngel Essomba. Com en les jornades anteriors, les experiències desenvolupades en aquest camp per les escoles infantils de Menorca també hi tindran un espai especial. Així, doncs, parlam de la interculturalitat i de la convivència.
J. ManelMartí
Conseller de Cultura i Educació
Consell Insular de Menorca
Novembre 2006
