Dijous passat el Ple de l’Ajuntament de Ciutadella aprovava de forma definitiva el Projecte educatiu de ciutat (a partir d’ara PEC), i dic de forma definitiva perquè aquest projecte ja va obtenir la seva ratificació ara fa més d’un any per part dels participants en les Jornades del PEC “És la teva ciutat, és el teu projecte” (3 i 4 d’abril del 2003). Arribats a aquest moment, ens hem de demanar: per què aprova el màxim òrgan municipal aquest document? Què s’espera que canviï a partir d’ara? Com ha d’afectar aquesta decisió la forma de gestionar i governar la nostra ciutat?
Abans de plantejar una resposta a aquestes preguntes vull posar de manifest, per qui no ho conegui, que avui la responsabilitat de qui ha de liderar el projecte educatiu de la nostra ciutat (que sense cap dubte és l’administració local) supera el seu propi àmbit d’actuació territorial. Avui el PEC de Ciutadella és un referent en l’àmbit de la Xarxa de Ciutats Educadores i en la xarxa de ciutats amb projectes estratègics, com ho posa de manifest l’estudi “Els projectes educatius de ciutat” (de l’Institut d’Educació de Barcelona), que abraça Barcelona, Ciutadella, Gijón, Mataró, Reus, Sabadell, Sant Cugat i Terrassa. I com a tal és observat amb la curiositat de l’investigador, de l’educador i del gestor que cerquen vies per fer de les ciutats espais d’humanitat.
Per què l’ajuntament aprova un Projecte educatiu de ciutat?
El PEC és un instrument per a una gestió de la ciutat fonamentat sobre tres eixos bàsics: la participació i la transversalitat, la planificació i la coresponsabilitat. Parlar de coresponsabilitat és parlar del fet que el desenvolupament integral de les persones (Paidea, educació) és una responsabilitat compartida de tots els membres de la ciutat, alguns amb major o menor grau d’implicació, però mai exclusiva ni de la família ni de l’escola. Parlam també de planificació, i és que, com saben molt bé els ensenyants, una escola no és un edifici; una escola és un projecte educatiu en un centre escolar, és la projecció d’allò que volem (en valors, objectius, continguts, etc.) i que ens fa caminar. Idò una ciutat educadora tampoc no és una ciutat, una ciutat educadora és aquella que es pensa i es governa planificant la seva acció d’acord amb uns objectius, uns valors i uns continguts educadors. I finalment, parlam de participació. La gran característica del PEC és la participació, com molt bé destaca l’estudi de l’Institut de Barcelona abans esmentat. No és possible implicar i coresponsabilitzar les persones sense obrir i generar espais de participació. Diu la filòsofa Adela Cortina que “quan als drets s’hi afegeix la responsabilitat neix la ciutadania”. Una planificació sense la participació de la ciutadania i dels agents implicats és una planificació inútil.
Donant, ara sí, resposta a la meva pròpia pregunta diria que amb l’acte formal del Ple, l’Ajuntament dóna valor de compromís institucional i de govern a allò que un ampli conjunt de la ciutadania va assumir com a esbós, com a projecció, de la Ciutadella que es vol. Un compromís amb continguts (línies estratègies, objectius i actuacions) i amb eines de govern (participació i transversalitat, planificació i coresponsabilitat), i sobretot amb voluntat de liderar una forma diferent de governar i gestionar la ciutat.
Què s’espera que canviï a partir d’ara? Com ha d’afectar aquesta decisió la forma de gestionar i governar la nostra ciutat?
Amb l’elaboració del PEC ja han anat canviant algunes coses, i aquests canvis eren només la clau de transformacions més profundes i permanents. En l’àmbit de la participació destacaria la creació del Consell Municipal d’Educació (que res té a veure amb un Consell Escolar municipal), fonamentat sobre la base d’un concepte ampli d’educació que coresponsabilitza pares i mares, joves, educadors, associacions de vesins, sindicats, PIME, GOB, MRPM, etc. De fet, el Consell Municipal d’Educació és un Consell de Ciutat Educadora. Tampoc puc deixar d’esmentar el Consell d’Infants, com a òrgan no només de participació dels més petits, sinó com a forma de posar “ulls d’infants” (diu el pedagog italià Tonucci) a les decisions dels més grans.
Cal, per tant, aprofundir aquesta línia de treball i fer efectiu allò que marca el document de PEC aprovat: elaborar l’organigrama de participació ciutadana i crear amb urgència els dos instruments més bàsics a partir d’ara, la Comissió Permanent del PEC i la transversalitat en el treball municipal. Respecte d’aquest darrer punt, el PEC prioritza que tota acció sobre la urbs, sobre l’espai físic de la ciutat, es faci des de la transversalitat; açò és amb la participació de tècnics d’urbanisme municipals, tècnics urbanistes no municipals, tècnics de l’àmbit social (educació, cultura, esports, etc.) i els agents afectats (vesins, comerciants, etc.). Aquesta aportació és fonamental per tal que l’organització de l’espai públic sigui assumida com un espai de relacions i de convivència, i no com un espai d’inseguretat i de trànsit.
En la planificació trobam prou eines de gestió iniciades: el Pla de normalització lingüística, el Pla general de cultura, el Pla d’equipaments culturals, el Pla de mobilitat, el Pla d’infància, el Pla de qualitat educativa 0-3, el Pla local d’educació de persones adultes, el Document regulador de les competències educatives municipals respecte dels centres públics d’educació infantil i primària, i d’educació de persones adultes de Ciutadella, etc. I en aquest sentit, no puc deixar d’expressar la meva preocupació en veure com algunes d’aquestes eines no són tramitades, utilitzades o executades. Quatre d’aquestes eines són:
1.El Pla d’infància, que va ser signat l’any 2000 amb el compromís de ser revisat periòdicament cada quatre anys, però a hores d’ara no s’ha creat cap comissió per fer-ne aquesta actualització.
2.El Pla de qualitat educativa (2002), que preveu aspectes molt essencials que no s’han desenvolupat, com ara el Punt de Trobada de Pares i Mares d’Adolescents i d’Infants, el Servei d’Intervenció amb Menors i Famílies o el punt 5 del Pla, que estableix l’actualització dels estatuts del Patronat d’Escoles Municipals que havia de prosseguir a la municipalització de les escoles infantils.
3.Un altre instrument elaborat per les àrees municipals d’Educació i Benestar Social, juntament amb l’Escola d’Adults, la Coordinadora de Minusvàlids, el Centre Municipal Universitari i el Moviment de Renovació Pedagògica és el Pla local d’educació de persones adultes. Aquest document, però, encara rau a l’espera que sigui ratificat pels partits amb representació institucional, com ho foren el Pla jove o el Pla d’infància.
4.Respecte del “Document regulador” val a dir que no ha estat actualitzat amb reunions periòdiques amb els centres escolars, la qual cosa el converteix en un document inútil, ja que aquest document servia per planificar les actuacions de manteniment, inversió i serveis necessàries en els centres públics per tal d’evitar el deteriorament del edificis i la qualitat de les instal·lacions.
Finalment, respecte de la coresponsabilitat no tenc cap dubte que Ciutadella compta amb projectes prou ambiciosos per avançar en la implicació d’agents (com els esportius o juvenils) en la tasca d’educar. Així i tot, pens que ens movem en el perill de recaure en allò que fins ara s’havia intentat evitar: escolaritzar l’educació. Efectivament, si a l’inici afirmava que una de les bases del PEC era la voluntat de fer de l’educació una responsabilitat de tothom, ara hi he d’efegir que és important fomentar la desescolarització de l’educació, per fer de l’educació una cosa no exclusiva de l’escola. D’aquí va néixer la Guia de recursos, el Sortim al Carrer (quan els agents socials “ocupen” l’espai més singular de la ciutat, la plaça des Born), les activitats conjuntes entre escoles per influir o aportar fora de l’escola (Lletramania, Dia Internacional dels Drets Humans, etc.), actuacions que malauradament no es mantenen vigents. Tal vegada, la no-reactualització d’aquestes propostes sigui només la circumstància que donarà pas a altres actuacions més encertades, i així ho voldria, però vull insistir en el que és fonamental, i és la debilitat que suposa centrar el PEC en les coses d’escola, perquè açò no és PEC.
Perquè pens que l’acord plenari de dijous és important, i perquè valor també que el contingut del PEC pot aportar molt a la nostra ciutat, m’he sentit obligat, com a exregidor d’Educació, a fer aquesta reflexió-aportació entorn d’allò que crec que val la pena continuar i millorar. Amb les meves preocupacions i reflexions l’únic que pretenc, i només així s’ha d’entendre, és reafirmar la meva convicció i la meva aposta pel Projecte educatiu de Ciutadella.
J. Manel Martí
Exregidor d’Educació de Ciutadella de Menorca
Octubre 2004
