Il·lustríssim Senyor batlle de l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca;
Honorable Sra. Presidenta del Consell de Menorca;
regidores i regidors de l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca;
distingides autoritats;
família i amics de M. Àngels Cardona;
senyores i senyors,
L’objecte de la meva dissertació no és fer una extensa i exhaustiva descripció, ni una anàlisi de l’obra de la declarada Filla Il·lustre de Ciutadella, Maria Àngels Cardona i Florit. No ho pot ser per motius evidents de manca de temps i de definició de l’acte. El que volem explicitar avui és la proclamació pública de la màxima distinció que atorga el poble de Ciutadella, a través del seu Ajuntament, a aquelles persones que han fet contribucions fonamentals a la nostra ciutat, i per extensió a la nostra illa i a la humanitat sencera.
Quines són les contribucions que han mogut a la màxima institució ciutadellenca a distingir M. Àngels Cardona i Florit? M’ha semblat oportú, en un acte com el d’avui, estructurar el contingut de les aportacions de M. Àngels a partir de tres dels grans personatges de la nostra ciutat, també distingits com a fills il·lustres, els quals a partir d’avui seran companys, amb M. Àngels, en la tasca d’”elevar l’esperit dels nostres conciutadans”, com diu mestre Benejam quan es refereix a l’educació. Els personatges són els següents: l’apotecari, historiador i botànic, Rafel Oleo i Quadrado; el mossèn, lingüista i literat, Josep Salord i Farnés; i, per descomptat, el mateix Joan Benejam i Vives, pedagog, mestre i escriptor memorat i reivindicat durant l’any 2000. No cal posar de manifest que cap d’ells ha tingut una vinculació temporal amb M. Àngels, ans al contrari, aquesta manca de coincidència en el temps i en el lloc és la que ens permet destacar i relacionar els personatges i les seves aportacions essencials i sòlides que suporten el pas dels anys.
A través de l’il·lustre Rafel Oleo i Quadrado
Comencem, idò, per l’il·lustre Rafel Oleo i Quadrado, del qual és prou coneguda la tasca com a historiador; menys coneguda és, en canvi (i no per poc important), la seva labor científica com a botànic. Aquesta darrera és, emperò, la vessant que el lliga amb l’obra investigadora i divulgadora de la protagonista de l’acte d’avui. Encara més, si som rigorosos, caldria dir que la nostra Dra. Cardona és la moderna hereva de la tasca científica desenvolupada tant per Oleo i Quadrado com pel metge ciutadellenc Joan Cursach i Arguimbau, autor, aquest darrer, d’un tractat sobre plantes medicinals (Botanicus medicus ad medicinae alumnorum usum, 1791), que es pot considerar, com diu Josep Miquel Vidal, coordinador científic de l’Institut Menorquí d’Estudis, el primer llibre científic publicat a Menorca. Cursach elabora aquesta obra cap a finals del segle XVIII, que, com tota la botànica menorquina del segle, segueix criteris més aviat utilitaristes i mèdics que no botànics. L’obra de l’il·lustre farmacèutic Oleo i Quadrado, Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca 1859, de la qual es conserven comptats exemplars (i un d’aquests era, precisament, en mans de M. Àngels), s’elabora, en canvi, des d’una visió renovada de la ciència botànica, més autònoma i independent de la ciència mèdica. Cursach, Oleo i, sobretot, el seu coetani maonès Rodríguez i Femenias, són redescoberts per M. Àngels. De fet, entre els projectes no acabats de la Filla Il·lustre s’hi trobava l’actualització de l’obra d’Oleo i de Femenias. Així, ens hem trobat amb el fet que el llibre d’aquest darrer que la família va cedir a l’Institut Menorquí d’Estudis està ple d’anotacions a llapis, fetes damunt un exemplar de la primera edició, amb l’objectiu de fer-ne una reedició actualitzada. Com dèiem, M. Àngels és continuadora de l’estudi botànic, fet, açò sí, no tant des de la tasca de la catalogació i la sistematització descriptiva com des d’altres camps de treball impensables per a Cursach, Oleo o Femenias: estudiar les plantes des de la visió microscòpica (genètica), i no macroscòpica o externa com fins aleshores. Aquesta disciplina científica de la qual la Dra. Cardona és capdavantera, coneguda amb el nom de citotaxonomia, li va permetre fer una catalogació en el temps; és a dir, un recorregut històric o un arbre genealògic, si es vol, de la nostra vegetació. El treball L’origen de la Flora de les Illes Balears és un exemple d’aquestes investigacions. Possiblement és l’exemple més accessible i fàcil d’entendre per a no experts, dels més de 50 treballs realitzats i publicats en revistes científiques especialitzades d’àmbit nacional, estatal o internacional, i del qual el diari insular Menorca reclamava l’any 1981 la divulgació per la seva “novetat i interès”.
Hi ha un altre element contemporani de M. Àngels Cardona que resulta determinant per entendre la seva tasca científica, en el camp de la gestió i divulgació del món natural. M. Àngels arriba a Barcelona per iniciar els seus estudis de biologia l’any 1962, on i quan el Dr. Ramon Margalef imparteix classes dins una nova i globalitzadora disciplina, coneguda com a ecologia, i fixin-se que parl de la ciència ecològica i no de cap moviment reivindicatiu entorn del medi natural. M. Àngels és alumna i coetània d’un corrent català i europeu de forta sensibilitat social que, des del món universitari i de l’alta cultura, pren un compromís social. Conseqüència d’açò és la participació de la científica ciutadellenca en dos projectes de caire absolutament innovador i avantguardista: el Llibre Blanc de la Gestió dels Recursos Naturals dels Països Catalans i la Història Natural dels Països Catalans, Aportacions essencials en el camp de la gestió i la divulgació del nostre patrimoni natural.
El Llibre Blanc és una obra que es va gestionar durant els difícils anys del franquisme i es va publicar per primera vegada el 1976. És una obra feta des de la més rigorosa disciplina científica, en una època en què l’ecologia es manifestava com a ciència gràcies a una de les figures científiques més importants que hagin tingut els Països Catalans, Ramon Margalef, i del qual M. Àngels va ser deixeble. El Llibre Blanc és una obra de joventut, feta per gent jove (M. Àngels tenia aleshores 30 anys), i gent compromesa en el projecte nacional i en la defensa del patrimoni natural; i així ho manifesta en el pròleg de la segona edició Ramon Folch, alumne, primer, i col·laborador, després, de la Dra. Cardona.
La participació de M. Àngels en la confecció del Llibre Blanc va ser, sens dubte, determinant perquè posteriorment escrivís, en una línia de treball molt similar, la primera proposta seriosa i científica a Menorca, i també una de les primeres de l’Estat espanyol, sobre la gestió del medi natural. L’Estudi de les zones d’Interès Botànic i Ecològic de Menorca –així es diu el treball publicat el 1980- és un rigorós treball d’anàlisi i classificació de les comunitats vegetals de l’illa, que sorgeix en uns moments d’urgents necessitats de planificació de l’activitat humana o, com diu ella mateixa al pròleg del citat estudi, “per a la conservació i ordenació racionals d’un fràgil territori com és la nostra illa”. Recordem que Menorca, durant els anys 80, viu allò que s’ha vingut a anomenar el segon esclat turístic, sense uns planejaments urbanístics capaços de conservar, com deia la mateixa homenatjada “la nostra primera font d’ingressos: el patrimoni natural”.
Deixant de banda l’esmentat Estudi, M. Àngels va fer altres aportacions a la gestió del medi natural des de l’ordenació del territori. Formà part dels equips d’elaboració dels planejaments urbanístics dels municipis de Sant Lluís (1980-81), des Castell (1980-81) i de Ciutadella (1984). En els tres casos elaborà, de forma conjunta amb el professor de la UIB Joan Rita, una memòria i un mapa de vegetació de cada municipi.
Pel que fa a l’obra de divulgació, cal reenganxar amb l’esmentada participació de M. Àngels en el projecte Història Natural dels Països Catalans, obra de caire enciclopèdic publicada entre 1984 i 1991, i en la qual aporta la informació referida als endemismes de les Illes Balears. Les característiques d’aquesta obra divulgativa d’alt nivell, les encaixarà i traslladarà, M. Àngels, a la que serà la seva principal aportació en l’àmbit divulgatiu: el tom II de l’Enciclopèdia de Menorca, El món vegetal; una obra de referència i consulta obligada per a tothom que vulgui conèixer la vegetació de l’illa. En un dels paràgrafs de l’esmentat tom, M. Àngels expressa el que, des d’aquesta forma d’organitzar les seves contribucions, ens permetrà abordar la vessant dels valors. Diu així: “El paisatge vegetal és patrimoni de tothom, que és un dels elements més importants de la bellesa de la nostra illa i que no ens podem permetre destruir; l’hem de conservar per fruir-ne, nosaltres i els que ens seguiran, els quals, no ho oblidem, un dia ens jutjaran i ho escriuran als llibres de la nostra història”.
Per acabar aquesta primera part és, emperò, imprescindible fer una referència als treballs de M. Àngels com a aportacions essencials i precursores de la resta d’estudis posteriors per a la definició de les ANEI, la redacció de la LEN i, finalment, la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera. Recordem que la gestació de la xarxa d’espais naturals que avui protegeix el 43% de la superfície insular es va iniciar el 1980, quan el Consell de Menorca va publicar el llibret Zones d’interès botànic i ecològic de Menorca, en el qual la Dra. M. Àngels Cardona identificava les àrees que s’havien de protegir per tal d’assegurar la conservació del patrimoni natural de l’illa. Sis anys més tard, el Parlament de les Illes Balears creà la figura d’Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) i protegia algunes de les zones indicades en aquella obra. El 1990 s’aprovava la Llei d’Espais Naturals (LEN) que declarava 19 ANEI a Menorca i protegia gran part de les zones assenyalades en el treball pioner de la Dra. Cardona. Aquest elevat grau de protecció i el profund estudi del nostre paisatge, del qual destaca l’Enciclopèdia de Menorca, van ser –i és just recordar-ho- la clau perquè l’any 1993 Menorca fos declarada Reserva de la Biosfera.
Seguint el fil a través de l’il·lustre Joan Benejam i Vives
Però passem dels continguts més conceptuals als continguts actitudinals i de valor de les aportacions de M. Àngels Cardona. Passem, sense definir exclusivitats, de la preeminència científica de l’apotecari i botànic Rafel Oleo i Quadrado a l’obstinació de Joan Benejam i Vives per la transmissió de valors i actituds. Efectivament, com a bon pedagog i mestre, Benejam utilitza tot el que l’envolta -la ciutat, les excursions al camp, el teatre, la poesia, els diaris…- per facilitar l’adquisició de nous coneixements i valors als seus alumnes, a través d’un aprenentatge actiu.
Bé idò, els coneixements que aporta M. Àngels Cardona són coneixements que, inequívocament, van associats a uns determinats valors; uns valors que eren novetat a la Menorca dels anys 60, 70, i fins i tot 80. De tots aquests, el central és la natura. Pot semblar estrany, però n’hi ha prou a observar les hemeroteques per constatar que el menorquí d’avui no mira el paisatge de la mateixa manera que el d’antany; com tampoc ho feia amb les restes d’un antic poblat que han passat de ser pedra, per a cases i paret seca, a valor històric inqüestionable. Avui, qualsevol talaiot és considerat patrimoni cultural, és a dir un element valorat que la comunitat considera propi i que vol preservar. M. Àngels, amb la seva tasca investigadora, divulgadora i gestora del medi natural, ha contribuït, de manera activa, a mirar el paisatge d’una altra manera; a fer del paisatge patrimoni; a fer de la natura un valor que val la pena atendre i preservar. I mostra d’açò és la seva militància activa i pública per la protecció de paratges tan idíl·lics com el barranc d’Algendar, Macarella o Cala en Turqueta.
Seguint el fil a través de l’il·lustre Josep Salord i Farnés
El tercer gran personatge de la nostra tríada definitòria de la persona i obra de M. Àngels és mossèn Salord i Farnés. Filòleg i estudiós, caracteritzat, segons l’anàlisi de la filòloga Joana Moll, per la precisió i el rigor dels seus treballs, la coherència dels seus plantejaments, i el fidel reflex de l’amor envers la seva terra; tres elements que mossèn comparteix amb la nostra il·lustre, i que conformen una altra característica comuna, que es pot definir com a menorquinisme. Efectivament, tant M. Àngels Cardona com Josep Salord es caracteritzen per haver fet de Menorca l’eix central entorn del qual gira la seva tasca, tant investigadora com divulgadora i activista. Precisament, en un dia com avui, Mossèn Salord i Farnés (1953) afirmava:
“Estimem Menorca i per estimar-la així com cal, procurem conèixer-la plenament, i estimant-la procurem el seu progrés, moral, cultural, material,…Que no està renyit el progrés amb la tradició. La tradició no és l’estancament i la mort. La vertadera tradició és progressiva, és l’evolució constant cap a la perfecció, ens venguin de fora i conservant sempre i perfeccionant la nostra personalitat i fesomia tradicional.”
M. Àngels investiga i divulga sobre la vegetació de Menorca (a Menorca, als Països Catalans i arreu del món); investiga les relacions entre les nostres plantes i les de la resta de la Mediterrània; defensa els valors de la natura enfront de la seva destrucció i no dubta a definir-se a l’inici dels seus escrits periodístics com “som una menorquina que estima la seva terra i la seva gent”.
M. Àngels Cardona
Botànica i amant de la ciència com Rafel Oleo i Quadrado;
defensora i promotora de nous valors com Joan Benejam i Vives;
menorquinista com Josep Salord i Farnés.
M. Àngels Cardona i Florit, Filla Il·lustre de Ciutadella de Menorca.
