Dimarts dia 5 de desembre el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei d’atribució de competències als consells de Menorca i Eivissa i Formentera en matèria de joventut i lleure. És l’única transferència competencial que s’haurà produït durant aquest mandat que ara està en la darrera fase. Tot i açò, la repercussió social i mediàtica ha estat poc significativa. En part vull atribuir aquest poc interès a la desgraciada coincidència amb els afers de corrupció política al municipi d’Andratx. Però l’altre motiu que justifica aquesta poca atenció que s’hi ha dispensat és el que més m’ha d’interessar. El baix interès suscitat posa en evidència el poc protagonisme que han tingut les polítiques de joventut a la nostra comunitat, tot i l’esforç d’entitats, ajuntaments i consells insulars. En aquest sentit val a dir que una de les prioritats del Consell Insular de Menorca haurà de ser precisament la de prestigiar les polítiques de joventut, dit així, en plural, perquè cal ser molt conscients que són moltes les institucions i associacions que treballen a favor dels joves. No s’ha de confondre, per tant, el lideratge –que sense cap dubte correspon assumir a les administracions, i ara en especial al CIM– amb la coresponsabilitat –que és una tasca compartida entre tots els membres de la societat– i el protagonisme –que és dels joves d’entre 14 a 30 anys.
La diversitat és una altra de les característiques de les polítiques de les joventuts, una altra vegada en plural. Darrera la paraula joves hi ha interessos, necessitats i realitats molt diferents. Tot i açò, hi podem reconèixer algunes característiques concretes que els sociòlegs han definit d’aquesta manera. La joventut –terme genèric que serveix per a referir-se a la pluralitat de joves– ha deixat de ser una etapa de transició per a convertir-se en un període vital ben definit, amb característiques clares, necessitats específiques i, sobretot, potencialitats il·limitades. És per açò que, tot i que la llei es digui de “joventut i lleure”, l’actuació dels poders públics ha de ser global, feta des de tots els àmbits: treball, habitatge, oci, cultura, educació, etc. Aquesta diversitat intrínseca a tot allò que es relaciona amb els joves ha de ser gestionada des de la coresponsabilitat, com hem dit abans, però també des de la transversalitat, que és el treball que posa en contacte els diferents departaments d’una institució, els sectors socials que treballen per a la joventut i els mateixos joves com a destinataris d’aquestes polítiques.
Així, doncs, coresponsabilitat i lideratge; transversalitat i acció interdepartamental. Però hi ha una tercera característica essencial: la proximitat i la participació. Proximitat per coordinar millor l’acció amb els ajuntaments i treballar en xarxa amb les entitats i associacions juvenils. Proximitat perquè els joves participin activament de les polítiques de joventut, i perquè aquestes no siguin tant unes polítiques de “fer coses per als joves”, que també, com per aconseguir que “els joves puguin fer coses”, és a dir puguin autoorganitzar-se i desenvolupar iniciatives. I proximitat també per a establir prioritats. Efectivament aquesta és una de les qualitats que cal destacar de la llei de transferència: fa possible, a través de la capacitat normativa dels consells insulars, que cada illa ordeni i reguli aspectes concrets segons les seves especificitats. Açò vol dir que Menorca pot actuar d’acord amb el que són les seves prioritats, que no sempre coincideixen amb les prioritats del conjunt de les Illes Balears. Aquest és el cas, per exemple, de l’acampada permanent (o educativa, per anomenar-la tal com diu el PTI). Fa temps que els menorquins reclamam espais adequats per a desenvolupar l’acampada com una activitat d’oci –i moltes vegades educativa– en el medi natural. Tot i açò, fins ara aquesta s’ha produït per “tolerància”, com se sol dir ara, però amb el perill que suposa l’absència de controls ambientals o sanitaris. Amb l’assumpció de les competències en matèria de joventut i lleure, el CIM pot desenvolupar una normativa a favor de l’acampada educativa, lligada a la Llei de joventut i amb les restriccions pròpies que marca el PTI.
Amb tot l’esmentat un pot adonar-se de quines seran algunes de les prioritats del Departament de Cultura i Educació, i ara també de Joventut, durant aquests cinc mesos que hi ha entre l’1 de gener del 2007, moment en què es fa efectiva la transferència, i les eleccions del mes de maig: estructurar espais de comunicació i participació (Comissió Permanent de Joventut, formada per ajuntaments i Consell; Consell de la Joventut de Menorca; etc.), articular un suport prioritari a les entitats juvenils i de formació de monitors, i tramitar l’adaptació de la normativa actual en matèria de joventut a la realitat de Menorca, alhora que iniciar la tramitació del Reglament d’acampada educativa de Menorca.
En definitiva, la transferència de joventut al Consell Insular de Menorca és una oportunitat per apropar-nos a la realitat dels joves, i fer que aquests siguin més protagonistes del seu futur.
